Laura Guijarro, Responsable d'Incidència

Laura-Guijarro-Responsable-Incidencia-Sant-Joan-de-Deu-Serveis-Socials

Les entitats que treballem amb persones sense llar hauríem de centrar els nostres esforços no només en l'atenció directa a les persones amb les quals treballem, sinó també des de la incidència pública.

(P) En primer lloc, Laura, ens agradaria que ens expliquessis quin és el paper de les entitats que lluiten contra el fenomen del sensellarisme en termes d'incidència pública.

(R) La meva opinió és que les entitats que treballem amb persones sense llar hauríem de centrar els nostres esforços no només en l'atenció directa a les persones amb les quals treballem, sinó també des de la incidència pública. Cal crear actuacions amb les quals poder transformar actituds, valors i percepcions de la societat respecte al sensellarisme i a les persones sense llar, i també actuacions dirigides a influir sobre les polítiques públiques i les decisions d'assignació de recursos dins dels sistemes polítics, econòmics, socials i institucionals.

Per tant, els objectius són, per una banda, millorar la percepció social de les persones sense llar i començar a veure-les com el que són, és a dir, víctimes de l'exclusió residencial, posant el focus en els factors estructurals i la falta de drets i no en elles. I, d'altra banda, l'altre objectiu és, mitjançant la generació de coneixement, poder millorar la nostra intervenció i a més generar debat i reflexió entorn del sensellarisme.

Per poder aconseguir els objectius i incidir de manera eficaç, és necessari tenir presència en xarxes, tant a les locals com a les internacionals, i per això des de Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona apostem per estar com a membres de ple dret en Feantsa i en Housing First Hub, assumint a més la representativitat espanyola de Feantsa durant dos cicles. D'altra banda, som membres de ple dret en la XAPSLL, XHIB, ECAS i Taula del tercer Sector.

La recerca, a més, és imprescindible per poder adquirir coneixement amb el qual fer incidència a través de diversos mitjans i amb el qual debatre en els fòrums on som presents, per la qual cosa una bona part de les meves tasques es centren en aquesta generació de coneixement transmissible en mitjans, tant interns com externs.

 

(P) Segons la teva experiència, quins aprenentatges pot aplicar Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona als seus programes, a partir d'aquesta participació en xarxes internacionals? I del coneixement d'altres realitats o contextos estatals en els quals s'aplica el Housing First?

(R) Crec que, d'una banda, és important no sentir-nos sols, saber que aquelles persones que treballen amb el programa Housing First en altres ciutats s'enfronten els mateixos reptes que nosaltres, els mateixos dubtes. Que tenen les mateixes inquietuds i les mateixes preguntes.  

Housing First no és una recepta i trobar solucions a problemes que es plantegen durant la pràctica del treball social requereix debat, reflexió i una actitud oberta.

Com a aprenentatge aplicable destacaria el canvi de paradigma en l'atenció a persones sense llar.  Parlaria d'un aprenentatge més intern i reflexiu i no tant d'aplicació externa.

 

(P) A Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona gestioneu part dels pisos del programa Primer la Llar, el programa pilot de Housing First de l'Ajuntament de Barcelona. Quines diferències hi ha entre aquest programa i els que s'apliquen a Finlàndia?

(R) Els programes de Housing First de Finlàndia formen part d'una estratègia estatal i això és el que els diferencia majoritàriament. No són programes pilot ni de prova, són programes que formen part d'un tot que va més enllà d'aplicar Housing First. En altres paraules, a Finlàndia, el Housing First és una peça més de les polítiques d'aquest país per garantir el dret a l'habitatge. Aquest model d'acompanyament s'utilitza perquè persones amb necessitats molt complexes surtin de situacions de sensellarisme, però també existeixen polítiques molt sòlides per evitar que la gent perdi el seu habitatge, per limitar els preus i per assegurar que un tant per cent del parc total d'habitatge sigui destinat a usos socials.

A Barcelona, no obstant, vivim una greu manca d'habitatge públic (comptem amb un ridícul 1%) i és per això que hem de recórrer al parc d'habitatge privat, la qual cosa encareix els costos i omple les butxaques dels grans propietaris.  La gran diferència és que Finlàndia aplica el dret a l'habitatge i aquí fem el que podem.

Com a diferència, també destacaria que en Primer la Llar tenim la figura de el “peer worker” o “treballador parell” i a Finlàndia no.

 

(P) I si parlem de la metodologia?

(R) Tant a Espanya com a Finlàndia, Housing First té la mateixa finalitat: atendre a persones amb problemes molt complexos, prenent l'habitatge com a punt d'inici. La metodologia per donar suport social és la mateixa, però a Finlàndia els contractes d'habitatge són signats a nom de les persones ateses. Als programes que es duen a terme a Espanya això resulta gairebé impossible.  

Una altra de les diferències és que part del Housing First de Finlàndia és el que ells anomenen Comunal Housing First, que consisteix en blocs d'apartaments individuals on tots els residents formen part del programa. És a dir, tots són persones que han estat en situació de sensellar. A Barcelona, els apartaments es troben dispersos per la ciutat i en barris normalitzats. Podem dir que a Finlàndia han adaptat els recursos que tenien (albergs) i els han reconvertit.

 

(P) Hem parlat de les diferències, però, què tenen en comú les actuacions en tots dos països/ciutats?

En comú tenim una reorganització del treball social que ofereix molta més autonomia a la persona atesa. Les persones es troben a casa seva, amb les seves normes, les seves rutines, etc. i els professionals els acompanyen per recolzar-los. No per condicionar a uns objectius la seva tinença de l'habitatge.

En comú també tenim els principis de Housing First, que es basen en la reducció de danys, l'atenció centrada en la persona i l'atenció separada de l'habitatge.

 

(P) Aquest model d'atenció està plantejat per oferir un acompanyament a les persones a les quals els recursos habituals (centres residencials o pisos d'inclusió, CAPS…) no els han funcionat. Què altres característiques han de reunir les persones seleccionades per participar en Housing First?

(R) Els participants de programes Housing First a Finlàndia són persones amb necessitats molt complexes, persones que han passat molt temps vivint al carrer, en moltes ocasions amb addiccions i problemes de salut mental i física. Amb Housing First se'ls garanteix un contracte de lloguer assequible, al seu nom, acompanyament social i sanitari.  

 

(P) Per acabar i en termes generals, podries resumir-nos quina és la situació de l'estat espanyol, vers la resta de països de la Unió Europea, en matèria de sensellarisme? Hi ha grans diferències?

(R) A Espanya tenim un greu problema de dades i coneixement. No sabem molt bé com evoluciona el problema perquè les estimacions estan basades en enquestes a persones ateses per entitats i/o serveis socials, deixant fora a les persones no ateses. Sobre el que passa als carrers de les nostres ciutats, només tenim dades consistents d'algunes d'elles, com Barcelona, d'on si que en tenim de fiables.

Respecte a Europa, el nombre de persones sense llar augmenta en tots els països excepte a Finlàndia, tal com es reflecteix en l'últim informe de Feantsa.