Charo Sillero, responsable de gènere i Directora del CRI La Llavor

Parlem amb la Charo Sillero, la nostra responsable de gènere i Directora del CRI La Llavor sobre les persones  GLBTI+ i el sensellarisme.

Coneixem algunes persones GLBTI+ que es troben en situació de sensellarisme, creus que en alguns casos pot haver alguna vinculació directa? 

Malauradament sí que existeix aquesta vinculació directa entre sensellarisme i GLBTI+. En ocasions fugen dels seus països d’origen perquè són criminalitzades; hi ha encara 70 països que persegueixen a persones gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals, transgènere i intersexuals, és a dir, només pel fet de la seva orientació sexual o la seva identitat de gènere.

També ens trobem a persones que encara ara, en la nostra societat, no són acceptades. Hi ha actituds discriminants envers al col·lectiu i també trencaments en el sí de la família, xarxa de suport tant important, necessària i determinant en moments de crisi. És un altre àrea que s’ha d’abordar a través de l’acompanyament personal i psicològic.

Una persona del col·lectiu GLBTI+ en situació de sensellarisme té més dificultats que una persona cisgènere heterosexual per sortir de la situació? Per què?

La interseccionalitat entesa com aquells factors que agreugen les situacions de vulnerabilitat estan presents quan parlem de desigualtats de gènere.

Avui en dia encara hi ha actituds transfòbiques i discriminants en la nostra societat que repercuteixen negativament en la persona fent que disminueixin les seves oportunitats. Per exemple, poden ser descartats en una selecció de personal per motius transfòbics, o fins i tot presentar més dificultats per llogar un habitatge només pel fet de ser transgènere. En l’àrea de la salut també cal més formació entre els professionals per a no descuidar les necessitats específiques de les persones trans.

Quins aspectes són els que més heu de treballar amb les persones GLBTI+ en situació de sensellarisme? 

En moltes ocasions, quan arriba una persona al centre ja està vinculada a entitats especialitzades tant públiques com privades. Nosaltres donem suport de manera específica en les seves necessitats de manera coordinada amb aquests recursos i, alhora, treballem possibles conductes i actituds discriminants o transfòbiques que puguin donar-se dins o fora del centre.

Darrerament s’ha treballat de manera intensa l’àrea laboral; de fet hi ha persones que han trobat feina a través de la intermediació / contacte que es fa des de l’entitat.

Sota la vostra experiència, quins són els factors fonamentals perquè les persones GLBTI+ se sentin reconegudes? 

Considerem que acompanyar-les des de l’empatia, el respecte i des de l’apoderament personal i social són els pilar fonamentals per a que tothom puguem sentir-nos reconegudes i considerades. Reconèixer la individualitat de cada persona és la clau.

Quin feed-back heu rebut de persones GLBTI+ que han passat per la Llavor? 

Sobretot es valora molt positivament el fet de trobar un espai on es senten segures, reconegudes i acompanyades en tots els seus àmbits, sense fragmentar l’atenció, amb aquesta mirada de la centralitat de l’acompanyament.