Articles
En l’exercici de l’acompanyament social, sovint ens trobem davant dilemes ètics, on cap resposta és evident i cada decisió implica una responsabilitat profunda. Com oferim un acompanyament respectuós...
Fa només una dècada que es va començar a parlar de sensellarisme femení, tot i que aquesta realitat sempre ha estat present en les nostres societats, perquè les dones som la meitat de la població i...
La soledat no desitjada és un problema de salut pública creixent, reconegut per l’OMS. L’individualisme i el ritme de vida actual han erosionat les xarxes de suport social, deixant moltes persones...
El voluntariat de Sant Joan de Déu ha enriquit la meva vida, no només per l'experiència personal, sinó també per les connexions amb persones que han estat mestres en el procés de transformació...
El problema no són les persones immigrants, no són els pobres. El problema és la pobresa i l'exclusió social com a realitat social estructural i normalitzada.
El sensellarisme és un problema d’ordre públic que no para d’augmentar.
Cada any, en aquestes dates, en els espais d’acompanyament i trobada, els residents que habiten les nostres llars sovint expressen d’una forma o d’una altra l’aclaparador que és per a ells viure el...
També és una oportunitat per la comunitat d’apoderar-se en les cures de tots els i les membres que en formen part; però no només de les que en formen part, han de ser comunitats integradores i...
Les professionals esdevenim un punt de suport que, junt amb d’altres, acompanyen la persona en un temps i espai determinat.
A Sant Joan de Déu Serveis Socials veiem cada dia, cada mes i cada any, com persones de més de 65 anys es veuen abocades a viure al carrer.
El vincle ajuda a fer que la persona torni a sentir que és el centre de la seva vida i és el nexe que fa que la persona tingui més autocura i percepció de la seva millora.
Cal redefinir l’abordatge que es realitza sobre la salut mental de les persones sense llar des de la ètica de la cura.
