Articles
Els animals són una poderosa eina de trencament de la soledat no desitjada, tant per a qui els té com per a qui els envolta.
La cronificació de la pobresa i estancament social no afecten a tothom per igual: la població infantil és la que més risc pateix, i el 33,8% dels menors de 18 anys estan en risc de pobresa.
En l’exercici de l’acompanyament social, sovint ens trobem davant dilemes ètics, on cap resposta és evident i cada decisió implica una responsabilitat profunda.
Les dones en situació de sense llar veuen vulnerats els seus drets més bàsics i són travessades per la resta de desigualtats que ens afecten a totes nosaltres només pel fet de ser dones.
L’individualisme i el ritme de vida actual han erosionat les xarxes de suport social, deixant moltes persones aïllades, especialment aquelles amb desarrelament social.
Qualsevol persona pot ser voluntària i el primer pas és sentir-se motivada.
El problema no són les persones immigrants, no són els pobres. El problema és la pobresa i l'exclusió social com a realitat social estructural i normalitzada.
El sensellarisme és un problema d’ordre públic que no para d’augmentar.
Cada any, en aquestes dates, en els espais d’acompanyament i trobada, els residents que habiten les nostres llars sovint expressen d’una forma o d’una altra l’aclaparador que és per a ells viure el...
També és una oportunitat per la comunitat d’apoderar-se en les cures de tots els i les membres que en formen part; però no només de les que en formen part, han de ser comunitats integradores i...
Les professionals esdevenim un punt de suport que, junt amb d’altres, acompanyen la persona en un temps i espai determinat.
A Sant Joan de Déu Serveis Socials veiem cada dia, cada mes i cada any, com persones de més de 65 anys es veuen abocades a viure al carrer.
