Sensellarisme

Homelessness

L’entorn anglòfon fa servir el terme “homelessness” per referir-se a totes aquelles persones que no tenen llar.  Ja fa uns anys que entitats, acadèmics i persones activistes recollim el terme sensellarisme per referir-nos a totes aquelles formes de negació a un habitatge digne.

Persones en situació de sense llar

Referir-nos a la situació, és a dir, al sensellarisme, enlloc de parlar de persones sense llar, suposa trencar amb la idea extesa de què les persones que estan en aquesta situació és perquè s’ho mereixen, perquè “quelcom malament hauran fet” i suposa reforçar el discurs de que no són cap grup o col·lectiu amb característiques especials i que l’únic que tenen en comú és la seva situació d’exclusió residencial.

D’altra banda, centrar el discurs en el terme “exclusió residencial” pot portar-nos a limitar el debat en persones que tenien una llar i l’han perdut, oblidant a aquelles que mai no han arribat a tenir un habitatge o a qui dorm al carrer cada nit.

Per tant el terme “sensellarisme” no és només una opció acadèmica, sinó també política, ja que no és el mateix atendre a les persones sense llar que lluitar per acabar amb el sensellarisme.

El sensellarisme i les seves manifestacions

Tot i que tradicionalment s’ha considerat que persones sense llar son només aquelles que veiem pernoctant a la via pública, la realitat és que hi ha altres formes de sensellarisme derivades de l'exclusió residencial que no tenen perquè ser visibles al carrer. Davant de les diferents definicions i conceptes, la Federació Europea d'Entitats Nacionals que treballen en l'àmbit de sensellarisme, FEANTSA, va el·laborar una tipologia europea de definició de situacions de sensellarisme.  Es coneix com a les tipologies ETHOS (European Typology of Homelessness and Housing Exclusion) i l’objectiu és cobrir totes les situacions i variants derivades de l'exclusió residencial. 

Aquests categories es divideixen en:

•    Persones sense sostre
•    Persones sense llar
•    Persones que viuen en habitatge insegur
•    Persones que viuen en un habitatge inadequat. 

Classificació ETHOS de situacions d'exclusió residencial

Situació Categoria conceptual Categoria operativa Tipus d'allotjament
Sense llar Sense sostre 1. Persones vivint al ras 1.1 Espai públic o exterior
2. Persones que passen la nit en albergs per a persones sense llar 2.1 Refugi nocturn
Sense habitatge 3. Persones que viuen en equipaments per a persones sense llar 3.1 LLars i albergs per a persones sense llar
3.2 Centres d'estada limitada
3.3 Allotjaments amb suport per moments de transició
4. Persones que viuen en refugis per a dones 4.1 Refugis per a dones
5. Persones que viuen en equipaments residencials per a immigrants 5.1 Centres de recepció o d'allotjament temporal
5.2 Allotjaments per a treballadors immigrants
6. Persones en procés de sortida d'institucions 6.1 Centres penitenciaris
6.2 Instituciones de tractament mèdic
6.3 Cases d'acollida per a infants i joves
7. Persones que reben suport de llarga durada (per haver estat sense llar)

7.1 Residències per a persones grans que han passat per situació de sense llar
7.2 Centres residencials amb suport per a persones que han passat per situació de sense llar

Exclusió de l'habitatge Habitatge insegur 8. Persones que viuen en un allotjament insegur 8.1 Amb amics o familiars
8.2 Relloguer
8.3 Ocupació il.legal d'immobles
9. Persones que viuen sota amenaça de desnonament 9.1 En procés de desallotjament per impagament de lloguer
9.2 En procés d'execució hipotecària
10. Persones que viuen sota amenaça de violència 10.1 Llars amb antecedents de violència domèstica o amb denúncies interposades a la policia
Habitatge inadequat 11. Persones que viuen en estructures "no convencionals" i temporals 11.1 "Mobile homes", caravanes
11.2 Edificació "no convencional"
11.3 Estructures temporals
12. Persones que viuen en habitatges insalubres 12.1 Habitatges no adequats per la vida quotidiana
13. Persones que viuen en situació de garberament 13.1 Habitatges ocupats fins a condicions de garberament

Font: FEANTSA