L’impacte de la inseguretat residencial en les famílies
Respostes transformadores al sensellarisme.
LA INSEGURETAT RESIDENCIAL
La crisi socioeconòmica que vam viure durant els anys 2008 i 2009 i les posteriors recessions han tingut unes conseqüències i han generat unes cicatrius en la nostra societat que arrosseguem encara ara i que han afectat especialment les capes socials més vulnerabilitzades, però també el nostre teixit social i familiar.
El problema estructural de l’habitatge dificulta l’accés a un dret fonamental com és el dret a un habitatge digne per a totes les persones. En aquest context, l'impacte per a les famílies que es troben en situació de pobresa, especialment les famílies monomarentals, ha estat molt fort. Tal com mostren les dades del Consell General del Poder Judicial, a Catalunya s’executa una quarta part dels desnonaments de tot l’Estat espanyol, i en el primer trimestre de l'any s'han arribat a concentrar el 24,9% dels desnonaments de tot el país. D’aquests, gairebé un 80% es produeixen per impagaments de lloguer, i un 17,9% per execucions hipotecàries (Consell General del Poder Judicial, 2024). Pel que fa al preu dels lloguers, a la ciutat de Barcelona la mitjana se situa en els 1.087,23 euros (Generalitat de Catalunya, 2025).
Les famílies amb infants i adolescents a càrrec que viuen en habitatges inadequats o insegurs es troben en situació de sensellarisme, segons la classificació de l'European Typology of Homelessness and Housing Exclusion (ETHOS) (Feantsa, s.f.), es troben en situació de sensellarisme.
La taxa de risc de pobresa a Catalunya se situa en un 23% en les famílies biparentals i en un 42% en les famílies monomarentals (Idescat, 2024), normalment encapçalades per dones que es troben en una situació vulnerable, que es tradueix en desigualtats socials, econòmiques i de gènere que interseccionen entre elles. A més, sovint hi ha situacions de violència masclista que les ha forçat a deixar el domicili familiar i a iniciar itineraris marcats per la precarietat residencial i l’exclusió severa. Aquesta dificultat d’accés a un habitatge segur genera que en alguns casos, tot i trobar-se en situació de risc, la dona hagi de tornar al domicili familiar perquè no té una altra opció. Ni per a ella ni per als seus fills i filles.
Tot i que hi ha petits avenços, les polítiques públiques continuen sent febles i sovint no contemplen prou les necessitats específiques d’aquestes famílies i d’aquestes dones. L’exclusió residencial i la violència de gènere són fenòmens interdependents i travessen els itineraris vitals d’aquestes dones, mares de família, especialment pel que fa a les violències masclistes, que marquen els seus itineraris residencials i contribueixen a vulnerabilitzar la seva situació i la dels seus infants (Institut Metròpoli, 2023). D’altra banda, el fet que aquestes dones siguin les úniques responsables de les cures dels seus fills i filles, limita les seves oportunitats laborals i l’accés a un habitatge digne.
Però, quines són les conseqüències en l’àmbit de la salut mental i física per a les famílies que es troben en aquesta situació vital? I en l'àmbit comunitari? Quines són les conseqüències per als infants d’aquestes famílies a curt, mitjà i llarg termini?
EL TRAUMA DE VIURE UN DESNONAMENT
Algunes de les famílies que acompanyem des de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona han estat expulsades a la força de la que fins aleshores era la seva llar. Segons l’informe Impactes de la crisi de l’habitatge en les vides dels infants i adolescents (Institut d’infància i adolescència, 2022), hi ha una afectació física, mental i afectiva en els infants i adolescents que han travessat aquests processos, que es tradueix en:
- Por.
- Depressió.
- Estat d’angoixa.
- Sensació de desprotecció.
- Solitud.
- Desconfiança.
- Vergonya.
- Trastorn de la son.
- Frustració.
- Desorientació.
- Cansament.
Pel que fa a les unitats familiars, l’impacte reverteix en greus problemes de convivència, violències, estrès emocional, crits i ansietat, entre altres aspectes.
D’altra banda, l’impacte que genera la pèrdua d’un habitatge, així com la inseguretat i la vivència emocional que comporta, pot tenir com a una de les conseqüències més greus el suïcidi (Jiménez et al., 2020). Els processos de desnonament i pèrdues d’habitatge modifiquen i empitjoren la salut física i mental i provoquen canvis de conducta i conseqüències devastadores en les famílies
.
Viure amb la incertesa i amb l’amenaça constant que tard o d’hora et faran fora de casa genera por, impotència, inseguretat, patiment i abatiment. Aquestes són algunes de les conseqüències del trauma per un desnonament, que afecta l’estabilitat psicoemocional de les famílies i dels infants (Soriano, 2025). A més, segons el Consell General de Psicologia d’Espanya, l’exposició al trauma pot arribar a triplicar el risc de tenir un trastorn de salut mental (Infocop, 2023).
L'EXPERIÈNCIA EN PRIMERA PERSONA
Des de l’experiència d’acompanyar a famílies que es troben en situació d’exclusió residencial, hem pogut copsar quin és l’impacte i el trauma que els genera viure una situació de desnonament i d’inseguretat residencial.
Una mare de família, per exemple, ens explicava que el dia que les van desnonar va obligar la seva filla petita, que era meno d'edat, a entrar abans a l’institut perquè no presenciés aquella situació, i com la filla gran, menor d'edat també, es va quedar amb ella sostenint-la, simbòlicament i literalment, per evitar que es desmaiés. També ens deia que va arribar molta policia, però que ella no era cap delinqüent, que mai no havia tingut cap problema amb la justícia, que era una bona persona i una bona veïna; no entenia per què criminalitzaven la seva pobresa. En aquell cas, els seus veïns i veïnes van sortir per donar-los suport i intentar aturar una maquinària que tritura la dignitat de les persones amb l’expulsió de casa teva, de la teva llar, del teu espai d’aixopluc i d’escalf, del lloc on et sents segura i protegida amb la teva família; però també del teu barri, dels parcs on han començat a caminar els teus fills, de la comunitat educativa de la qual formes part a través de l’escola i de l’institut del barri, de la xarxa de solidaritat i de cures que has teixit al llarg dels vint anys que has conviscut amb tot el veïnatge.
"L’expulsió de casa teva, de la teva llar, del teu espai d’aixopluc, del lloc on et sents segura i protegida amb la teva família causa un trauma important amb conseqüències per a la salut mental
."
L’afectació als membres d’una família comença precisament amb el desarrelament i l’expulsió de la seva comunitat; amb l’esquarterament i el trencament dels vincles; amb el desproveïment de la seva identitat i de la identitat familiar; amb el trencament de la xarxa de cures, de suport i d’ajuda mútua, que és el que sosté les nostres vides com a éssers humans. Una afectació que, en definitiva, porta a moltes famílies a la perifèria de la nostra societat, reïficant-les als marges. Precisament, la pel·lícula En los márgenes, del director, guionista i actor Juan Diego Botto, fa un excel·lent retrat d’aquesta realitat social amb tota la seva cruesa.
COM ACOMPANYEM A LES FAMÍLIES: PROJECTES INSULA, VESTA i HABITTEM
Des de Sant Joan de Déu Serveis Socials, conscients de les realitats de les llars més empobrides com son les famílies monomarentals amb infants a càrrec (Institut Metropoli, 2023) i dels nous reptes socials que es presenten, s’aposta per unir esforços, mobilitzar recursos i generar aliances amb altres entitats per a poder garantir l’estabilitat residencial de les famílies. En aquest context, neix el projecte INSULA, VESTA i recentment, el projecte pilot HABITTEM, amb l’objectiu d’oferir una solució residencial estable, considerant l’accés a un habitatge com un dret i com a primer pas per a la recuperació social i d’autonomia de les famílies.
Tot just fa sis anys que es va impulsar el projecte INSULA, un projecte transformador adreçat a famílies majoritàriament monomarentals, i persones en situació d’exclusió residencial. El projecte va néixer com a una aliança estratègica de governança amb Càritas Diocesana de Barcelona, Fundació Mambré i Fundació Formació i Treball, amb l’objectiu d’oferir una resposta
integral a les persones altament vulnerabilitzades en un context de crisi socioeconòmica i d’habitatge.
INSULA ofereix l’habitatge com a base de treball i acompanyament social centrat en les persones i famílies que abasta processos de recuperació personal i familiar a través del suport emocional, atenció psicològica, assessorament jurídic i itineraris formatius d’inserció laboral. Aquest enfocament demostra que és possible generar oportunitats reals de recuperació social i promoure els drets de les persones en situació d’exclusió residencial si es treballa des de l’expertesa i la coordinació entre entitats.
Paral·lelament el projecte VESTA (3Cat, 2025), des de fa 4 anys, s’ha consolidat com una altra resposta innovadora i transformadora centrada en famílies monomarentals amb infants a càrrec. Impulsat pels Ajuntaments de Sant Adrià de Besòs, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Badalona amb el suport del Consorci del Besòs i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, VESTA replica el model d’aliança amb les mateixes entitats ja que l’experiència assolida amb el projecte INSULA, demostra que l’expertesa posada al servei de les persones pot millorar les seves condicions de vida.
En últim terme i arrel de l’experiència assolida en tots aquests anys hem pogut impulsar el projecte pilot HABITTEM. Aquest, és una iniciativa promoguda per l’Institut Municipal de Serveis Socials IMSS, Fundació La Caixa, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Fundació Mambré, Càritas Diocesana de Barcelona i Fundació Formació i Treball. El programa es va iniciar a dia 1 d’octubre de 2025 per oferir una alternativa d’habitatge temporal (18 mesos) digne amb un acompanyament integral a famílies monomarentals en situació de vulnerabilitat social i exclusió residencial. La previsió del programa és desplegar l’atenció i acompanyament integral a un total de 12 famílies monomarentals fins al març de 2027. El projecte Habittem s’ha fonamentat en l’articulació d’un acompanyament social integral amb la finalitat d’estabilitzar la situació residencial i emocional de les famílies perquè puguin avançar en el seu procés de recuperació i reprendre el seu projecte vital.
En els tres projectes dirigits a famílies en la seva majoria monomarentals, s’ha pogut consolidar l’expertesa compartida amb les entitats en aliança, oferint un acompanyament social centrat en les necessitats de les famílies i una intervenció amb perspectiva de gènere i enfocament interseccional, on les famílies participen de forma activa en el seu pla de treball amb la finalitat d’assolir la recuperació social i familiar amb un projecte de futur que els hi permeti accedir a un habitatge digne.