Formació com a empoderament: clau per a la dignitat laboral de les persones migrades

Als centres residencials de Sant Joan de Déu Serveis Socials, que donen suport a persones en situació de sense llar, un 70% de les persones ateses provenen de contexts migratoris diversos. Darrere d’aquesta xifra hi ha històries marcades per la precarietat laboral, l’exclusió social i estructural i la manca d’oportunitats reals per desenvolupar un projecte de vida digne. Moltes d’aquestes persones van arribar amb grans expectatives, però van trobar barreres que les van arrossegar cap a la vulnerabilitat. 

Com a orientadora laboral, he pogut observar de primera mà les dificultats que afronten moltes persones migrades a l’hora d’accedir al mercat de treball, especialment aquelles amb formacions no homologades o amb escassa qualificació. Aquesta realitat posa en relleu la importància de la formació com a eina clau per a la inclusió sociolaboral. Un dels factors més profunds i menys abordats que perpetuen aquesta limitació és el racisme estructural. Aquest no es manifesta només en actes individuals de discriminació, sinó en polítiques, actituds i sistemes que limiten sistemàticament, entre altres, l’accés a la formació, a l’ocupació digna i al reconeixement professional.

Aquest racisme estructural afecta l’autopercepció de les persones migrades, que sovint interioritzen que només poden aspirar a certs treballs. Al mateix temps, reforça injustament estereotips socials que les encasellen en ocupacions precàries. Aquesta doble pressió, externa i interna, limita la seva projecció professional i personal. 

En aquest context, la formació es presenta com una eina essencial per accedir a un treball digne, recuperar autonomia, trencar estereotips, ampliar horitzons i empoderar les persones. Permet deixar enrere la sensació de vulnerabilitat i prendre decisions amb més seguretat i confiança. La formació afavoreix la inserció laboral, possibilita accedir a ocupacions dignes i superar la precarietat estructural. També ajuda a recuperar el dret a triar, somiar i definir la trajectòria professional. 

Moltes persones migrades accepten els primers treballs disponibles per necessitat, no per vocació. No obstant això, l’accés a la formació els permet passar del que és urgent al que és important: triar el seu camí professional, explorar els seus talents i mostrar les seves capacitats i habilitats. Aquest canvi de perspectiva —de sobreviure a projectar-se— és profundament transformador. L’expectativa laboral s’eleva quan una persona se sent capaç i valuosa. La formació alimenta aquesta expectativa i esdevé motor de canvi personal i social.

A més, la formació té un impacte generacional, ja que es trenca el cicle de baixa qualificació i es crea una nova narrativa: persones que no només sobreviuen, sinó que progressen en els seus objectius. El capital educatiu que es genera s’hereta, augmentant les possibilitats que fills i filles acabin estudis i aspirin a treballs qualificats. La formació d’avui és l’oportunitat i l’ascensor social del demà. 

Tanmateix, perquè la formació sigui realment accessible, cal adaptar l’oferta a les realitats de les persones migrades. Oferir cursos en horaris diversos —incloent opcions nocturnes i caps de setmana— facilita la conciliació amb treballs amb horaris exigents. Ampliar i diversificar l’oferta formativa i educativa, tant en continguts com en nivells, permet atendre diferents necessitats i potenciar talents diversos. La combinació de formació presencial amb modalitats en línia apropa les persones a les noves tecnologies, facilita l’aprenentatge i contribueix a la inclusió digital. 

Empoderar les persones migrades mitjançant la formació no només millora les seves vides, sinó que enriqueix tota la societat. Enforteix el teixit econòmic, aporta diversitat d’idees i experiències, i reforça els valors d’igualtat i justícia social.  

La formació no és només accés a l’ocupació, és tornar el control a qui el va perdre quan ho va deixar tot enrere. Formar no és només ensenyar: és creure en l’altre, acompanyar-lo i obrir-li portes cap al reconeixement professional i personal. És ajudar a imaginar i assolir un destí propi, no imposat. És oferir l’oportunitat que transcendeix generacions i contribuir a desmantellar les estructures que perpetuen l’exclusió. 

Aquest article ha estat publicat a Social.cat a data 12/09/2025