Sensellarisme femení i tercera edat: l’exclusió dintre de l’exclusió més severa

Fa només una dècada que es va començar a parlar de sensellarisme femení, tot i que aquesta realitat sempre ha estat present en les nostres societats, perquè les dones som la meitat de la població i el sensellarisme afecta a totes les persones, tot i que el femení és molt més cruel i es viu ocult.

Malauradament, i després de portar més de vint anys treballant amb persones que es troben sense llar, veig que aquesta realitat no té aspecte que ens abandoni. És oculta perquè les dones sense llar estan representades en un tipus de sensellarisme que és invisible, veient-se abocades a sostenir diferents expressions de violències per tal de no acabar en el carrer, patint la inseguretat de no tenir un lloc on descansar, on viure, i alternant sofàs de persones conegudes o familiars fins a esgotar les poques xarxes de suport.

Així doncs, els mecanismes de supervivència són considerats també factors de risc quan parlem de sensellarisme femení, ja que acumulen multitud de traumes, abusos i diverses expressions de violències que condicionen la salut i el benestar de les dones. A aquesta invisibilitat volguda i necessària de les dones sense llar, s’ha de sumar la indiferència d’una societat patriarcal, on no les veiem i tampoc les reconeixem.

La manca d’accés a un habitatge digne, les desigualtats en el mercat de treball on ocupen la majoria dels treballs parcials en sectors ja precaritzats (cures, hostaleria...), els rols de gènere tradicionals que oprimeixen a les dones, la multitud de violències que porten a l’esquena... evidencien que el sensellarisme femení és diferent pel que fa a les característiques i també a les causes que el provoquen. Si les característiques i causes són diferents perquè som diferents, les respostes dels sistemes de protecció i dels agents socials que acompanyem a les dones sense llar han de ser també divergents.

Evidenciem doncs que les dones en situació de sense llar veuen vulnerats els seus drets més bàsics i són travessades per la resta de desigualtats que ens afecten a totes nosaltres només pel fet de ser dones.

En funció de les interseccions que travessen a les dones, la situació pot ser més dramàtica; l’origen, la racialització, l’orientació i identitat sexual, la religió, la discapacitat i l’edat, entre altres, són factors que poden esdevenir una llosa més i són factors addicionals d’opressió.

Així doncs, l’edat és el factor més excloent a considerar quan parlem de dones sense llar; existeix una feminització de l’envelliment i les discriminacions que es deriven són molt més cruentes davant del binomi “dona i vellesa”, sobretot en una societat masclista.

L’exclusió del mercat laboral i en la presa de decisions i participació és evident, la disminució de la qualitat de vida i de la salut (també mental) i la falta d’adaptació de les cures i del sistema de protecció són alguns efectes d’aquesta intersecció.

És per això que el Programa MALLA atén dones en situació de sense llar i té present totes aquestes interseccions per garantir una atenció individualitzada i holística; perquè les capacitats i necessitats són diferents en funció d’aquestes interseccions i requereixen recursos i respostes adequades i específiques. Fa tot just un any que, de la mà de les Filles de Sant Josep, la nostra entitat, Sant Joan de Déu Serveis Socials va posar en marxa un recurs específic per a 15 dones sense llar en edat madura. La casa AVIDI esdevé la llar per a dones grans sense llar, un allotjament estable i tranquil, adequat i íntim que fomenta la vinculació i la participació amb la comunitat propera i l’autocura. Un espai on 15 dones amb una edat mitjana de 60 anys es recuperen de totes aquestes opressions que han viscut al llarg de les seves vides. Una casa on aprenen a mirar-se a si mateixes, de cuidar-se i reconèixer-se, de sororitat i companyia.

En les societats considerades “avançades” hem d’incloure l’expertesa i saviesa de les dones grans i fugir de la idea s’ha d’evitar o refusar el que és vell; l’experiència i la maduresa són valors que ens poden ajudar a construir una societat més diversa, participativa i justa.

Comencem a veure-les i a considerar-les, perquè en el millor dels casos d'aquí a uns anys nosaltres també podem ser-hi allà.

Aquest article ha estat publicat a Social.cat a data 14/03/2025