Devi Treen, psicòloga clínica

La Devi Treen és psicòloga clínica de professió i vocació.  Va néixer a Londres i viu a Barcelona des dels 8 anys.

En una interessant conversa, ens explica una mica més sobre la seva professió i com ha arribat a Sant Joan de Déu.

Com ha estat el camí fins a arribar a Sant Joan de Déu Serveis Socials?

He anat canviant bastant. Vaig fer el PIR, l'examen per fer l'especialitat de psicologia clínica i entrar al sistema sanitari públic amb 23 o 24 anys i vaig entrar a fer la residència a l'Hospital del Mar. Vaig estar 4 anys allà i em va sortir una oferta a Sant Joan de Déu Infanto juvenil i, tot i que no és el meu, em va agradar l'oportunitat. Allà vaig estar fent interconsulta amb l'hospital, que és  un programa de salut mental destinat a fer valoració, diagnòstic i tractament si s’escau d'infants que estan passant per un procés de malaltia somàtica. Aquí vaig estar un any perquè va ser dur i vaig tornar amb adults a un hospital de dia durant dos anys, quan va sortir l'oferta de de Parc Sanitari Sant Joan de Déu conjuntament amb Sant Joan de Déu Serveis Socials. Ara fa un any i mig que estic aquí, i és un altre món. Venint de psicologia clínica en serveis específics, aquí és una fusió més intensa amb el món social. Està sent un aprenentatge molt important.

Ens pots explicar en què consisteix la psicologia clínica?

La psicologia clínica és una especialitat, amb 4 anys de formació, orientada en el treball amb pacients que tenen trastorns mentals greus o complexos. Et permet una amplia formació en salut mental orientada a poder fer una bona exploració psicopatològica i diagnòstic, així com intervencions preventives i terapèutiques. També et permet conèixer tota la xarxa i dispositius de salut mental.

Parla'ns de la salut mental en les persones en situació de sense llar 

Quan parlem de persones sense llar, ens referim a xifres del 70% de casos amb problemes de salut mental, que inclou el consum de tòxics. És cert que en les persones que atenc, que són derivades i orientades ja a la reinserció, identifico molt la presencia de trauma complex o acumulatiu. El fet d'estar constantment sotmès a situacions traumàtiques en la cura, acaba afectant en el vincle que fa la persona amb la resta. En moltes ocasions, haver estat en estat d'alerta des de la infància ha dificultat el desenvolupament d’eines de gestió emocional i de relació. Aquesta dificultat en el vincle i la desconfiança, s'agreuja quan entres en una situació de sense llar, que ja de per si també és traumàtica.

Hi ha diferències en com afecta la salut mental a homes i dones?

En homes sempre veiem problemes més externalitzants, més actuadors, com ara reaccions irascibles o addicions. En dones, en canvi, se solen veure problemes internalitzants, com podrien ser reaccions depressives o ansioses. El problema compartit moltes vegades és la baixa autoestima i sensació de indefensió, però es manifesta diferent. El que també està molt present, i és alarmant, és l’elevat percentatge de violència de gènere en dones, que afecta molt la situació i salut mental d’aquestes. Quan l'han patit, es tradueix en quadres depressius, estrès posttraumàtic i trastorns d'ansietat.

Quins canvis manifesten les persones quan comences l'acompanyament?

D'entrada, el que m'he trobat és molt d'agraïment. En general, les persones agraeixen molt tenir un espai per a elles. Un espai on ser escoltades, on elles són el centre i es treballa de forma conjunta per el seu benestar mental i emocional. Venen d'absorbir la idea que el que els hi passa no és important, en una societat que els invisibilitza. Quan aconsegueixen aquest espai inclús alguna vegada m’han expressat que s’han pogut tornar a sentir persona, paraules que m’han impactat. A vegades només necessiten això per donar-les un lloc i empoderar-se. Treballo molt amb l'acceptació, el fet d'acceptar el que sents i poder contactar amb les emocions negatives, moltes vegades el problema està en l’evitació.

Quina és la teva metodologia de treball amb les persones que atens?

A mi em deriven a les persones i jo faig una primera visita d'exploració per veure si hi ha alguna cosa més patològica i per entendre quina demanda té la persona. És important centrar-ho en la persona, en què s'ho prengui com un espai de treball personal. A partir d'aquí, el procés depèn del que et demana la persona des de la seva expertesa personal amb el que jo puc aportar des de la meva expertesa professional. Puc utilitzar des d'estratègies cognitiu-conductuals a intervencions dins de les teràpies de tercera generació, on es té en compte una visió més amplia, aspectes contextuals, emocionals, vitals etc. No només és canviar el símptoma, sinó que s'ha de tenir en compte la globalitat, el context i els valors de la persona. Ho faig segons les necessitats de la persona, però és essencial treballar el vincle per després abordar la demanda.

Amb els anys que portes en la professió, has notat algun canvi en la percepció de la salut mental?

El concepte de salut mental és molt ampli. En la societat està havent una obertura i, degut a moltes situacions com la pandèmia de la COVID, hi ha hagut una explosió de preocupació perquè estan passant coses que demanen posar el focus en la salut mental. Crec que ara hi ha una predisposició a poder parlar més sobre el tema, però que encara hi ha prejudicis i pocs recursos per persones amb quadres més greus. Cada cop anem a millor, però hi ha determinats perfils que encara generen tabú.

Què t'aporta aquesta feina personalment?

M'aporta molt perquè m'apassiona la ment humana i aprenc molt. En aquest àmbit veig situacions molt difícils i com les persones, tot i les dificultats, mostren una resiliència espectacular. En totes les feines he après molt amb la gent que atenc. També m'aporta el poder ajudar, sempre des de la humilitat i sense paternalisme. Que una persona et deixi formar part del seu espai íntim és d’agrair. És una responsabilitat i s’ha d’estar amb molta cura i respecte.