Fatiha, resident del CRI Creu dels Molers
Pensar en el teu objectiu i no sortir de l’objectiu.

La Fatiha Bouhmoum té 45 anys i és d’Algèria. És una dona molt inquieta, interessada en la cuina, la informàtica, en viatjar, en el català i en moltes altres coses. L’entrevistem per conèixer una mica sobre la seva història de vida des que va arribar a Barcelona ara fa gairebé un any i mig, i com es troba a Creu dels Molers.
Fatiha, parla’ns una mica de tu.
He estudiat informàtica de gestió a la Universitat d’Algèria. Vaig estar treballant més de 17 anys en programació de targetes bancàries. I aquí, a Barcelona, vaig estudiar ajudant de cuina a Mescladís durant mesos. També het fet formació en turisme i he estudiat català i castellà per parlar amb la gent. Per comunicar-me amb la gent.
I d’on surt el teu interès per la cuina?
Jo ja coneixia molt la cuina. Vaig cuinar al meu país moltes vegades. El meu germà tenia un restaurant petit. L'ajudava a fer plats del meu país, d'Algèria, també feia molts dolços. I aquí vaig fer cuina per descobrir la cultura, per trobar una feina. He aprés a fer crema catalana. Jo coneixia la crème brûlée, però la crema catalana és una mica diferent.
Amb el menjar es coneix molt una cultura.
Sí, sí. També, quan vaig fer el mòdul C, vaig estudiar moltes coses de la cultura d'Espanya, de Barcelona i de Catalunya especialment. Cada dia aprenc i descobreixo una mica de coses.
I també veuràs coses similars perquè són països mediterranis.
Mediterranis, sí. Per exemple, els plats mediterranis de peix són similars. Hi ha altres coses, com les patata brava o les patates amb salsa que les fem amb una salsa una mica diferent... Hi ha plats similars.
Explica’ns com vas arribar aquí a Creu dels Molers.
Vaig venir [a Barcelona] l'any passat, el 2025, el juliol. els primers dies, estava a un hostal, després al carrer, una mica. Després vaig estar a Santa Lluïsa de Marillac, a la Barceloneta. Em va ajudar molt per trobar un lloc per dormir. Després vaig estar a la Llar de Pau fins el 3 de novembre. Fa un any. Després vaig estar a l’alberg Císter i després aquí.
Recordes la teva sensació els primers dies d’estar aquí?
Bé. Sí, sí, bé. En la primera entrevista hi havia la Glòria. Va ser molt amable, molt simpàtica. [Aquí] hi ha diferències. A l’altre [centre] dormia amb una dona, aquí dormo sola, tranquil·la, bé.
I ara que ja portes un temps aquí. Com et sents? En quin moment estàs?
Bé, tranquil·la. Estic esperant la favorable de la regularització. Ara tinc el permís. Vaig presentar papers al maig. Al maig del 2026. El 6 d'octubre rebo el permís de treballar. Ojalà que pugui trobar una feina.
De què estàs buscant feina?
De cuina, recepcions, turisme, informàtica...
Tens coneixement de moltes coses diferents, i això et dona moltes opcions.
Sí, per tenir més oportunitats. L'idioma també, parlo francès, anglès, àrab de literatura i parlat. Vaig estudiar i treballar amb l'anglès...
I quins són els teus objectius?
Buscar més estabilitat. Feina, pis i tranquil·litat.
Quan vas venir a Barcelona aquí, tu sabies aquestes situacions en què et podies trobar?
Vaig venir amb visat. No sabia que hi havia la regularització, que t’havies d'esperar dos anys...
Has conegut gent que et doni suport?
Més o menys. He conegut aquí, al centre, a l’altre centre, a l'escola una mica. No molts, però...
Et sents acompanyada?
Una mica, sí.
Quines activitats fas actualment?
Només estudio el català i el castellà. El català a la CPNL, Consorci de Normalització Lingüística; i el castellà a Càritas Aurora. I també he començat català a l’Associació In via.
I tirant una mica la vista enrere, com va ser el temps que vas passar al carrer?
Vaig estar dormint al carrer poc temps, sí. L'any passat. No sabia res. Era nova. No coneixia persones... Vaig anar al SAIER.
Què li recomanaries a alguna dona que estigui passant per aquest moment?
Esperar. Esperar molt i preguntar. Preguntar i parlar amb la gent. I preguntar què hi ha, com és... No és fàcil, una nit, un dia... esperar...
Suposo que has de tenir molta força mental.
Sí. Pensar en el teu objectiu i no sortir de l’objectiu. Pensar en l'objectiu i ja està.
I què t'ha ajudat a tu a mantenir el teu objectiu?
Pregar.
