Josep Maria, voluntari

Parlem amb el Josep Maria, voluntari d’Hort de la Vila des de fa un any i mig, on acompanya persones a través de classes d’anglès. Tot i això, considera que la seva tasca va molt més enllà de l’aprenentatge de l’idioma: consisteix a escoltar, compartir temps i crear vincles. Destaca que el més important és oferir companyia, estar present i no jutjar mai. Per a ell, el voluntariat és una font de felicitat i un aprenentatge constant.

Quant de temps fa que ets voluntari?

Porto un any i mig més o menys de voluntariat a Hort de la Vila, i em dedico a donar classes d'anglès. Però, en veritat, més que ensenyar anglès el que faig és estar amb la persona i dedicar-li temps. Això és el que em dedico.

Com va néixer el teu interès per fer voluntariat?

De petit havia tingut alguns professors que em portaven a fer voluntariat, fèiem catequesi en alguns barris de la Mina. Després estic amb un patronat d'una fundació al Raval, el Raval Solidari, però allà no estic realment al terreny. I aquesta era la part de voluntariat que feia jo fins ara. Però un dia que vaig anar a missa, el mossèn va dir que Sant Joan de Déu necessitava gent. Jo pensava molt en l'hospital, però em van derivar cap a Hort de la Vila i em va semblar molt bé perquè, al final, el que et dediques és a donar el teu temps i és igual on.

Què és el que més et va sorprendre de Sant Joan de Déu? 

Jo tenia l'hospital en el cap. Però durant la formació de voluntariat t'expliquen el que és Sant Joan de Déu i al·lucines, perquè SJD no és només un hospital, hi ha moltíssima xarxa social i això és increïble. Pots estar a Hort de la Vila com jo, però també hi ha centres que ajuden a dones maltractades o gent amb discapacitat. Es poden fer tantes coses, que quan ho explico la gent no s'ho creu.

Abans d’iniciar el teu voluntariat, havies tingut contacte amb el sensellarisme?

Amb els meus fills hem fet algun voluntariat, sobretot durant Nadal, que consisteix a anar a la parròquia i repartir menjar a la gent que es troba al carrer. Però també a vegades em trobo alguna persona en el barri que té algun problema d’addicció o de salut mental i intento parlar amb elles a veure si necessiten alguna cosa i de vegades els he portat alguna cosa per sopar aquella nit i, sobretot, els hi pregunto pel seu nom.

Com descriuries la teva experiència en el voluntariat?  

L'experiència és molt enriquidora, perquè al final la gent t'ho agraeix moltíssim, és una passada. I hi ha vegades que he tingut classes cara a cara amb una persona i és molt xulo perquè parles de la família, de la seva vida... però mai per curiositat, sinó més per fer-lo parlar, escoltar-lo i perquè es pugui desfogar. Llavors, per suposat que donem anglès, però hi ha vegades que quan tens aquesta oportunitat d’una classe cara a cara i pots aprendre més de la persona, de les activitats que estan fent, i li preguntes a la classe següent com va, per exemple, la classe d'horticultura, se li il·luminen els ulls, perquè veuen que te'n recordes, que estàs per ells.

De quina manera creus que el voluntariat transforma la persona voluntària?  

A nosaltres se'ns han donat unes virtuts i uns defectes. Les virtuts les hem d'encomanar i els defectes els hem de superar. I aquesta és la lluita de la vida. A més, també tenim unes creus, que a vegades pot ser que tens algun germà o algun fill malalt, que estàs patint alguna malaltia, o que tens algun vici. La vida és superar aquestes creus i portar-les. Hi ha algunes persones que hem tingut la sort d'haver nascut on hem nascut i de tenir les famílies que tenim, també amb les nostres creus, els nostres defectes i les nostres virtuts. Però hi ha gent que no ha tingut tanta sort com nosaltres, i llavors és la nostra responsabilitat ajudar els altres. Perquè el més important en el catolicisme, el més important que ens va dir Jesús va ser la caritat. I al final és això, és pensar en els altres, donar-te als altres i ajudar els altres.

Des de la teva experiència, què creus que necessiten les persones que acompanyes?  

El que necessiten és el teu temps, companyia, ajuda, que estiguis per ells i que no jutgis mai la seva vida.

Què és el que més t’agrada de la teva tasca com a voluntari? 

El que més m'agrada és la felicitat que em dona. Hi ha gent que troba la felicitat en fer algun tipus d'esport o el que sigui, però jo crec que la felicitat està a donar-se als altres i sense esperar res a canvi, i veus l'agraïment de les altres persones.

Quin aprenentatge t’ha ensenyat el voluntariat? 

El voluntariat és un aprenentatge continu. Has d'intentar entendre les persones i posar-te a les seves sabates.

Què li diries a una persona que vol iniciar-se en el món del voluntariat? 

Per suposat li diria que es llencés a la piscina. Jo animo molt la gent a fer voluntariat perquè hi trobes la felicitat, perquè t'estàs donant als altres i en reps molt. De fet, la nostra missió és ajudar els altres i fent voluntariat és la millor manera per fer-ho.