Lahcen, resident al Centre Residencial d'Inclusió Hort de la Vila

En Lahcen és un jove que va arribar a Espanya fa 4 anys. Va viure durant un temps al carrer i va trobar en Sant Joan de Déu una família en qui recolzar-se. Actualment pot dir que la feina feta està donant els seus fruits.

Ara ens parla sobre el seu camí fins a arribar a l'estabilitat que avui pot viure.

Com vas arribar a aquest punt?

Fa gairebé quatre anys que vaig arribar a Espanya i em vaig trobar en situació de vulnerabilitat per l'idioma. Va ser una situació complicada, però vaig millorant a poc a poc, amb l'ajuda d'altres persones. Amb el compromís que tinc i la seva ajuda, ara tot està bé. Vaig estar en un altre alberg durant un any i ara aquí, a Hort de la Vila. Fa ja un any que tinc el permís de treball i ara he pogut iniciar un curs formatiu de logística i comerç i un altre de magatzem.

Com era la teva situació abans d'arribar a aquest centre?

Vaig estar al carrer durant uns mesos i van ser molt durs, ara puc parlar d'això perquè és història. A l'abril farà dos anys que estic a Hort de la Vila i està molt millor que els llocs on he estat abans, perquè aquí tens una habitació individual, un llit… de tot per cobrir les necessitats.

Com has aconseguit els permisos de residència i treball?

Amb l'ajuda de gent d'aquí i altres persones, perquè també tinc ansietat i estic amb una doctora. Ara ja puc accedir a una residència i permisos de treball per a fer altres cursos perquè, abans, tots els cursos que feia eren sense permís de treball. No podia fer altres cursos llargs i formacions perquè necessitava altres papers, però des que tinc els permisos, puc fer aquests cursos i ja em surten ofertes de treball.

I ara què estàs fent?

Estic a la Fundació Formació i Treball. És una fundació gran que ajuda als qui no tenen permisos. També donen l'oportunitat perquè facis una formació i treballis. Ara fa gairebé cinc mesos que estic treballant de mosso de magatzem i m'agrada aquesta feina.

Com et sents des que estàs aquí?

Des de Sant Joan de Déu sempre m'acompanyen. Aquí som com una família, sempre estem fent plans per a continuar millorant.

A part de les persones professionals que t'acompanyen, has fet amics aquí?

La veritat és que no. Hi ha altres persones i tinc bona relació amb elles, però jo arribo, entro i ja me’n vaig a l'habitació. Això és per mi, encara que m'agrada saludar. També vaig al gimnàs i vaig a passejar amb grups, però ho faig per la meva salut.

Has pogut percebre alguna prestació social?

Abans vaig estar cobrant una ajuda, però ara que estic treballant ja no. Des que vaig començar a cobrar la prestació, em va canviar molt la vida. Ho vaig notar perquè vaig poder pagar els deutes que tenia amb altra gent, la qual cosa em va fer estar molt més tranquil. També em donava tranquil·litat pensar que cada mes m'arribaria una renda.

Quins són els teus plans de futur?

El meu objectiu sempre és millorar, és un lema que tinc. Vull tenir un pis com tota la gent, tenir una vida normal, una família. M'agrada Barcelona, compliré 26 anys i tinc encara molt temps, per això vull aprofitar ara i fer el que pugui. Vull millorar el meu nivell d'idioma i de formació.