Sara Adib, participant del programa Insula

La Sara Adib té 23 anys i viu a Barcelona, a Nou Barris, en un pis del Programa Insula on va entrar a viure  a principis d'any, amb la seva mare i dos germans, una nena de 8 anys i un noi de 18. Està estudiant per tenir una bona formació que li permeti accedir a una feina. Amb la crisi del COVID-19 ha hagut d'adaptar-se per continuar estudiant i ha hagut de superar la dificultat d'accés a Internet, una eina bàsica a la que no tothom té accés.

La Sara ens explica com està vivint aquests dies de confinament amb la seva família i la importància de disposar d'una llar.

Com esteu?

Estem molt bé. Tot i que ara, amb més dies confinats, estem més avorrits.

Què feu durant el dia?

Al principi del confinament anàvem tots junts fent coses a casa que no podíem fer abans del confinament, com ordenar la roba, fer neteja de la casa... així he fet coses que no tenia temps de fer abans, perquè estava tot el dia fora estudiant, comprant i ara tenim més temps. Creem jocs i veiem una peli junts. Sempre estem junts, això és el bo d'aquests temps, que la família sempre està junta.

A més, ara que es pot sortir un temps concret, sortirem la meva germana petita i jo, que no hem sortit fins ara. Intentarem sortir demà a fer una volteta pel carrer.

Així, has complert amb els protocols de seguretat.

Sí sí, això mateix. Abans que passés això jo no solia sortir molt. M'agrada sortir amb les amigues i amb la família, però si em quedo dies a casa no em sento avorrida perquè tinc coses a fer. M'agrada fer coses sempre, primer de tot, la cuina. M'agrada molt cuinar, faig coses, ordenar l'habitació... Bé, sempre tinc coses a fer i això és el bo, que no em sento avorrida.

Què estàs estudiant?

L'any passat teníem una situació greu i no vaig poder continuar amb els estudis, i vaig fer un curs del SOC d'administració i atenció al client.

Ara estic amb el quart curs. Vaig començar el curs al desembre i està molt bé. És fins a finals de juliol, quan et treus el títol amb les pràctiques fetes, tot fet. La setmana vinent no, l'altre, començarem a fer les classes per videoconferència.

Vaig començar i em va agradar molt, però sobretot per la situació que estava vivint abans va ser una mica dur. Ara que hem canviat la situació a millor, estic traient bones notes. Amb la situació difícil que teníem, treia males notes. Estava a classe, però com si no estigués. Abans d'aquest pis estava a Badalona en un altre pis, a la Salut.

No estaves bé i et costava seguir els estudis

Sí perquè havíem de sortir de casa i no teníem un altre lloc on anar. Cada vegada era més difícil. Fins que va sortit aquest pis. Ara estem bé i em puc concentrar més en els estudis.

Durant aquest temps has pogut seguir les classes o s'han aturat?

El profe estava enviant activitats a la pàgina web del SOC, però les activitats que hi pujava eren del mateix tema. Feia preguntes diferents, però del mateix tema.

Així que durant aquest temps us han posat exercicis per mantenir-vos una mica ocupats, però no heu avançat cap matèria nova.

No, no hem avançat. L'examen el teníem el dia següent abans que parés tot, el 18 de març, i vam parar d'estudiar el 17 de març. Havíem de fer l'examen i el mòdul s'hagués acabat. Ara només posava deures per no oblidar-nos.

Has tingut una bona connexió a Internet per fer aquest seguiment?

Al principi no, però ara sí.

Te l'han facilitat des del programa Insula?

Sí, ens han facilitat connexió a Internet. Jo tinc un portàtil que a vegades va i a vegades no.

La teva germana anava a l'escola?

Sí, anava a la mateixa que teníem a Badalona. Una hora de camí, però per poder canviar d'escola era molt difícil a mig curs. Per això vam canviar i ara fa a casa dues hores a la setmana una videoconferència amb la profe, i la profe cada cap de setmana li envia deures per fer durant setmana. Està molt contenta.  

Com veus la situació en general?

Jo no estic d'acord que la gent pugui sortir amb tants contagis, perquè poden pujar d'un dia per l'altre. A més, tampoc hi ha obligació de posar la mascareta, només el transport públic i crec que hauria de ser una obligació a tothom.

No estàs tranquil·la amb tota aquesta situació

No no, que va.

I la teva mare com s'ha vist afectada a nivell laboral?

La meva mare treballa, però sense contracte, cuidant una nena. Quan va començar el confinament ja no va treballar. Només s'ha quedat a casa. Ha tornat aquesta setmana a anar uns dies i ja està.

A nivell d'ingressos també es complica.

Sí, per sort que tenim una ajuda, que sinó...

Què trobes a faltar de la situació anterior?

Sobretot trobo a faltar la família. Trobo molt a faltar la meva germana gran, la meva neboda.... Cada dissabte la família s'ajuntava i ja fa més de quaranta dies que no ens hem vist. Trobo molt a faltar la família.

Heu pogut fer alguna videotrucades?

Sí sí, per sort. Ara fem abraçades pel mòbil fins que arribi el dia que puguem fer l'abraçada de veritat.

Què vols fer un cop acabis els estudis?

Vull tenir un títol d'angles. Vull continuar estudiant anglès. Sé una mica, però vull més.  Vull un títol a la mà i després a treballar, és clar.

Com veus les perspectives laborals en un futur proper?

Jo veig que hi ha treballs per joves. Si la persona busca el que ha estudiat, el que li agrada, ho trobarà segur. Només s'ha de buscar. Abans o després sortirà el treball. Jo tinc el títol de Comerç, de gestió, d'administració sanitària... Crec que ho tinc fàcil per trobar treball.