Sense llar
Les identitats pròpies i les relacions amb els altres són dos dels aspectes que més perjudicats es veuen en la persona que pateix una situació d'exclusió social.
He aconseguit l'objectiu de tornar a viure tranquil, envoltat d'aquells a qui jo estimo, i sense dependre de ningú.
Ser voluntari et fa sentir part d'un procés gairebé revolucionari de revertir alguns dels valors que dominen la nostra societat a favor d'altres que ens humanitzen.
Compartir la meva trajectòria personal em permet explicar als participants de Housing First com la meva manera d'acompanyar serà diferent de la d'un treballador social.
Les entitats que treballem amb persones sense llar hauríem de centrar els nostres esforços no només en l'atenció directa a les persones amb les quals treballem, sinó també des de la incidència pública.
Cal entendre que no tothom pot trobar una feina, però sí tothom hauria de poder viure a un habitatge
Al centre residencial Creu dels Molers “m’he sentit acollida”
“La nostra opció com a institució és respectar la persona i aplicar el veritable sentit de l’hospitalitat que és acollir-la, acompanyar-la i promoure al màxim el seu progrés personal i social”
A Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona treballem a la ciutat comtal des de l’any 1979 atenent les persones sense llar, sota l'aixopluc de l’Orde Hospitalari Sant Joan de Déu Província d’Aragó – San Rafael. Fruit de l’evolució de la societat, el treball que fem a Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona s’ha anat adaptant a les necessitats que han anat sorgint.
L’arribada de migrants té, sense cap dubte, un impacte en la Xarxa de sensellarisme a les nostres ciutats
El nombre de persones sense llar creix en tota Europa, fins i tot en països que experimenten un fort creixement econòmic com Alemanya.
Amb l’activitat “Una llar una vida” els veïns de Sarrià van trasplantar flors a uns preciosos testos decorats per persones ateses a Sant Joan de Déu Serveis Socials, Barcelona, que després es van poder endur a casa.
La revista de Feantsa “Homeless in Europe” centra el seu darrer número en parlar de la mortalitat de les persones sense llar, un fet que sovint passa desapercebut.
L'objectiu del projecte és crear un espectacle de dansa amb persones no professionals, sota la direcció del coreògraf i ballarí Álvaro de Peña.
