Sense llar
"Cal apropar-nos i tendir ponts entre els moviments que lluiten per la defensa dels Drets Humans ja que cap política serà de debò social, si no està basada en la Defensa dels Drets Humans".
"Per a mi el voluntariat és una necessitat inconscient. No sento que faig un bé, simplement participo d’un procés".
"Ajudar a les persones en situació de sense sostre és molt senzill: cal apropar-se a elles, hem de parlar, empatitzar ... Dir un 'bon dia com et trobes?' És més que suficient per començar. Després, amb el pas el temps, podem aprofundir més. Seria important que tots poguéssim apropar-nos i dir-los que som aquí".
El problema és la solitud. La solitud és molt dolenta.
Jo francament el que demanaria és el que demana tota persona: un lloc de treball que sigui a llarg termini, no que s'acabi en 6 mesos, i un habitatge. Sense més.
Durant el confinament hem estat molt actius amb trucades, però teníem molta necessitat de veure’ns. Hi ha un vincle. Es volia recuperar aquesta calidesa, la complicitat de la conversa del tu a tu físicament
Volem dedicar aquesta setmana a visibilitzar i reivindicar els drets de les persones que es troben en aquesta situació de vulnerabilitat extrema.
Ja fa 40 anys que Sant Joan de Déu Serveis Socials va néixer a Barcelona per atendre les persones més marginades de la ciutat. Després d’aquests anys hem crescut ens projectes per atendre de la millor manera les persones en situació de sensellarisme i vulnerabilitat, mantenint intactes els nostres valors. Tota la feina que duem a terme és possible per la implicació de moltes persones, entitats, administracions i empreses. Dels treballadors i treballadores de l’entitat, de l’equip de voluntariat i de les persones ateses que ens interpel·len i ens fan millorar contínuament la nostra atenció.
Coneix-nos
