Contra la sistematització de la desigualtat
Partint de la convicció que les situacions d'exclusió social són fruit de relacions i decisions personals, obviem que, en realitat, tenen un *orígen estructural fonamentat en la desigualtat social i la inseguretat (laboral, educativa, social, en la salut, legal). Aquest marc de desigualtat, i a causa del context de crisi, s'ha agreujat en lloc de retallar-se, com hagués estat desitjable com a resposta a la crisi. Davant això, la societat en conjunt així com les entitats socials, tenim el deure fer prevaler el rebuig al *asistencialisme caritatiu cap a un enfocament sota una perspectiva de drets, i reclamar una reorientació del sistema de mercat i, en general, d'un model de societat on es naturalitzi la redistribució de la riquesa i els recursos, en un context de justícia social.
Què entenem per exclusió social?
El concepte d'Exclusió Social té un interès especial a nivell semàntic, especialment si es compara amb aquell al que progressivament ha substituït: el de marginalitat. Diversos autors fan esment de fins a quin punt explicaven i, d'alguna manera, s'explicava, amb aquelles persones i col·lectius que se situaven en la marginalitat -és a dir, com subjectes fronterers, en el marge, el límit, a la zona de ningú i de tots -.
Estaven presents en la societat, encara que fora de manera difusa en relació a allò que s'espera, es demana i s'atorga als membres d'una societat.
En canvi, el concepte d'Exclusió Social, evoca amb claredat a aquells que no estan -perquè suposadament han marxat, o perquè se'ls ha expulsat -.
En tant que exclosos i excloses, són persones que es donen per desaparegudes. Com a tals, no les hi suposa presents i per tant no s'espera que siguin visibles, i, molt menys, subjectes a drets i obligacions. Ni expliquen, ni es compta amb elles.
Aquesta interpretació es fa servir, en alguns àmbits, per recolzar lògiques institucionals i marcs normatius que materialitzen una exclusió també dels drets de les persones i col·lectius socialment excloses: una doble exclusió, ja que l'exclusió dels drets dificulta encara més el poder superar l'exclusió social.
Així mateix, el concepte d'exclusió social té una significació més profunda. Basant-nos en la proposta que l'equip de recerca del IGOP fa en ‘Ciutadania i Inclusió Social. El Tercer Sector i les polítiques públiques d'acció social’, podem dir que l'exclusió social fa referència a
“(...) Aquells processos de negació, d'expulsió o d'inaccessibilitat als recursos que són socialment valuosos en un determinat context soci-històric.”
Dit d'una altra manera,
“L'exclusió social és, en aquest sentit, allò que impedeix el ple desenvolupament de les persones des dels seus desitjos i capacitats. Desigualtats de tot tipus entren en joc en la definició de l'exclusió social i cada persona pot experimentar aquest procés de formes enormement diferents, encara que comparteixin unes condicions semblants. (...) quan ens acostem al fenomen de l'exclusió, parlem d'un concepte (...) que és complex i multidimensional, facilita la comprensió d'unes dinàmiques de desigualtat cada vegada menys dicotòmiques, més flexibles i més complexes que ja no es poden explicar en la seva globalitat emprant vells marcs teòrics”1.
Aquesta definició i contextualització de l'exclusió social ens ajuda a abordar dos conceptes: pobresa i desigualtat.
LH n. 313 (3/2015)