Dones sensellar: trencant la invisibilitat

Introducció
La tipologia europea de sensellarisme i exclusió residencial (ETHOS) (1) defineix el sensellarisme en termes d’absència d’una llar, més que no pas de la vivència d’una situació específica. Hi ha tres aspectes fonamentals que defineixen el que entenem per una llar: l’aspecte físic que té a veure amb un espai segur on poder habitar, l’aspecte social, que té a veure amb el dret a la privacitat, i l’aspecte legal que té a veure amb el dret legal de tenir una llar que es concreta a través d’un contracte.

L’absència d’aquestes tres dimensions ens porta a situacions de sensellarisme on una persona que dorm al carrer és una persona sense llar, però també ho és una persona que es veu obligada a dormir al terra d’una habitació perquè no té on anar, o una persona que es veu obligada a dormir en un centre residencial per a persones sense llar. 

Tot i que el sensellarisme extrem, que és el que trobem als carrers de les nostres ciutats, es continua considerant una problemàtica majoritàriament masculina, la presència de dones en situació d'exclusió residencial va en augment i la proporció de dones al carrer i en centres residencials és cada cop més elevada.

En aquest article s’analitzen algunes de les causes que porten a les dones a situacions de sensellarisme i el perquè aquesta realitat és un fenomen invisible per a gran part de la població.   

Algunes dades 
Els indicadors europeus ens alerten d’un creixement del nombre de dones que pateixen exclusió residencial. A França, per exemple, s’ha detectat un increment del 22% de dones que demanen habitatge d’emergència entre l’any 2015 i 2016. A Anglaterra (2) el percentatge de dones dormint al carrer és d’un 14% i a Irlanda, l’accés de dones a serveis destinats a persones sense llar va augmentar en un 28% entre el 2016 i el 2017 (3).

A Barcelona, les dades que recull la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar) en els seus recomptes anuals revelen una forta sobrerepresentació masculina entre les persones que dormen al carrer i als recursos residencials de la ciutat. L’any 2018, de les persones que dormien al carrer un 8,36% eren dones. Tanmateix entre les persones que pernoctaven en albergs, el 24% eren dones.  

A Sant Joan de Déu Serveis Socials, Barcelona, l’any 2018 vam atendre 493 persones de les que 75 eren dones, amb una representació del 15% del total de les nostres atencions i un 4% més respecte l’any 2017.  

Les trajectòries femenines al sensellarisme
En sensellarisme s’ha considerat i es continua considerant una problemàtica que afecta majoritàriament els homes. Si ben és cert que la proporció de dones que dormen tant al carrer com en equipaments residencials és molt més reduïda que la dels homes, cal recordar que l'exclusió residencial té moltes cares i que malgrat que les més visibles tenen lloc al carrer, això no vol dir que les dones no pateixin altres tipus d'exclusió residencial. 

Tot i que la cara més extrema del sensellarisme té lloc al carrer, reduir aquesta problemàtica a aquestes situacions ens dona una visió de la realitat restringida i parcial, invisibilitzant a les dones que pateixen altres tipus d'exclusió residencial.

L’evidència empírica ens demostra que la raó principal de què la presència de les dones sigui menys visible, és que les formes d’exclusió residencial protagonitzades per elles acostumen a quedar ocultes en l’àmbit privat. Hi ha un sensellarisme que es viu de portes cap endins, lluny del carrer i que implica formes d’infrahabitatge, de precarietat habitacional extrema i d’abusos que fan que les dones que el pateixen vegin limitada la seva capacitat de poder dur a terme un projecte de vida autònom i de sortir de situacions de pobresa extrema. 

La recerca existent (4) ens indica que les raons per les que el percentatge de dones dormint al carrer és més reduït que el dels homes son varies. D’una banda, les dones que pateixen situacions de sensellarisme segueixen trajectòries diferents a la dels homes i mobilitzen tot el capital social del què disposen per tal de no haver d’arribar a una situació de carrer. I és així que les dones tendeixen a buscar opcions informals a través d’amics, familiars i coneguts abans d’acudir a serveis socials o a equipaments per a persones sense llar. Només quan fallen les xarxes de suport d’amics i familiars demanen ajuda en els circuits formals com solen ser els serveis socials. En el cas de les dones amb menors a càrrec, la por a perdre els drets sobre els infants o a ser jutjades i monitoritzades pels serveis socials en el seu rol de mares, fa que siguin molt refractàries a l’hora de demanar ajuda de manera formal i cerquin solucions informals. 
D’altra banda, els serveis per a persones sense llar han estat dissenyats per donar servei a una població masculina i encara hi ha molts països on no han incorporat la perspectiva de gènere, fent que moltes dones tendeixin a evitar la caiguda cap a aquests equipaments.

El sensellarisme femení està estretament relacionat amb violència de gènere i situacions d’abús. Un estudi (5) sobre dones sense llar a Madrid ens indica que el 42% de les dones que dormen al carrer han patit maltractaments, mentre que un 28% han patit abusos sexuals. Tanmateix, la proporció de dones que viuen al carrer i que han viscut situacions de violència per part de les seves parelles és elevada en tots els països d’on es tenen dades. En una recerca realitzada a Irlanda l’any 2015 (Mayock et. al. 2015), el 92% de les dones sense llar entrevistades havia patit alguna forma de violència física o abús de caràcter sexual durant la seva edat adulta, mentre que el 72% havia patit alguna forma de violència o abús durant la seva infància. A Suècia la primera causa de sensellarisme entre les dones té a veure amb agressions físiques patides a mans de la parella (Sahlin, 2004). Al Regne Unit, una dona que ha patit violència de gènere és reconeguda directament com a persona sense llar, reconeixement clau per poder accedir a un habitatge de manera primordial i evitar caigudes al carrer (Quilgars i Pleace, 2010). 

Un cop les dones acaben en situació de carrer, els episodis de violència i pressió sexual segueixen. Les dades de l’enquesta de persones sense llar de l’Institut Nacional d’Estadística del 2012 ens indiquen que un 24% de les dones que viuen al carrer han patit algun tipus d'agressió sexual. La sensació real d’inseguretat que experimenten les dones que estan al carrer és un factor determinant a l’hora de buscar estratègies alternatives a dormir al carrer. Però si bé recórrer a amistats, familiars i coneguts pot semblar una alternativa segura al carrer, les pròpies xarxes informals col·loquen de vegades a les dones en situacions d'explotació i precarietat extremes de les quals és difícil trobar sortida.

Conclusions: una mirada femenina sobre el sensellarisme

Quantificar i detectar el nombre de dones que viuen en pisos sobreocupats, en assentaments o en habitacions de relloguer sense cap tipus de seguretat jurídica és molt difícil. La invisibilitat comporta importants mancances a l’hora de desenvolupar polítiques que atenguin a les persones (sobretot dones) que viuen situacions de sensellarisme que no s’expressen a l’espai públic. L’activitat de les entitats especialitzades i dels serveis socials es concentra en l’exclusió residencial sobrevinguda, els desnonaments, les situacions de risc de pèrdua de l’habitatges… i en l’atenció a les persones sense sostre que es fan presents a la via pública. 

Cal entendre que les trajectòries vitals que porten a les dones a quedar-se sense llar son diferents a les dels homes, i que les estratègies que les dones desenvolupen per tal de no arribar al carrer son moltes i molt complexes. L’anàlisi de l’exclusió residencial des d’una perspectiva de gènere ens ajuda a entendre les casuístiques, a visibilitzar a les dones en situació de sense llar, a ampliar la comprensió del sensellarisme en totes les seves versions i a dissenyar mesures adreçades a aquesta part oculta de la població. 

Comprendre el sensellarisme com la manca d’accés a un habitatge segur, adequat i íntim on poder desenvolupar-te com a persona en totes les teves facetes ens permet trencar amb la  mirada de què les persones sense llar son només aquelles que veiem vivint al carrer i per tant les dones no pateixen aquesta problemàtica. Visibilitzar les dones sensellar ens ha d’ajudar a atendre millor a qui es troba en situació crítica, a revisar els serveis per tal d’oferir espais que permetin a les persones ateses reconstruir la seva vida, la seva autoestima i la seva intimitat. Però, sobretot, a posar el focus en la prevenció i en l’accés a l’habitatge, perquè un habitatge estable és el millor espai per sentir-se segura i per reconstruir una llar. 

__________________________

(1) Tipología Europea de Sin Hogar y Exclusión Residencial. Disponible a: https://www.feantsa.org/download/ethos_spain-24518105836657575492.pdf
(2) Bretherton, J. and Pleace, N. (2018). Women and Rough Sleeping: A Critical review of Current Research and Methodology.  University of York
(3) Focus Ireland: https://www.focusireland.ie/resource-hub/latest-figures-homelessness-ire...
(4) Baptista, I (2010). Women and homelessness.  In E. O’Sullivan, V. Busch-Geertsema, D. Quilgars, & N. Pleace (Eds), Homelessness research in Europe Brussels: FEANTSA, pp. 163-185; Mayock, P. and Bretherton, J. (2016)
(5) Rodríguez Moreno,S.;  Roca Morales, P. ;  Panadero Herrero, S.;  Vázquez Cabrera, J.J.;  (2016)            Sucesos vitales estresantes en mujeres en situación de sin hogar. Publicat a Mujeres e investigación. Aportaciones interdisciplinares : VI Congreso Universitario Internacional Investigación y Género (2016), p 611-624