"Estic neguitós i tinc el son estrany"

El confinament aquests dies amb motiu del COVID-19 no està sent fàcil per ningú, i hi ha persones que estan en situacions especialment complicades, per les qui el confinament està sent molt dur. Entre aquests persones està en Jordi A., ell té 65 any, no té feina, però comptava amb treballar per Setmana Santa, i viu a un pis per a persones en situació de sensellarisme del Programa Llars, que comparteix amb dues persones més.

Hem parlat amb ell per veure com està vivint el confinament en aquesta situació.

Com et sents aquests dies?

Estic neguitós i tinc el son estrany... em desperto a les 5 del matí. La meva situació ha girat molt en negatiu des de l'estiu. Estava treballant i una medicina que m'estava prenent em va fer una reacció molt dolenta i vaig haver d'agafar la baixa. Al final em van fer agafar baixa voluntària.

Fins el mes de gener no cobraré la jubilació perquè vaig estar treballant fora molt de temps i vaig cotitzar poc aquí. Tenia l'esperança de treballar a Setmana Santa en hostaleria. Em coneixen i ja havia donat veus.

I com passes el temps al pis?

M'acompanya molt la lectura, tot i que ja em falten llibres, em queda molt poca cosa. També puc trucar i rebre trucades (vaig perdre el mòbil i el que tinc me'l van deixar de la Fundació Mambré. No tinc accés a Internet).

També cuino i netejo molt (utilitzo molta llegiu) i només surto per llençar la brossa.

I com és la convivència amb els companys de pis?

No ens coneixem gaire i intentem no trobar-nos per no tenir problemes de convivència. Estem unes hores mirant la televisió amb un dels nois, però no coincidim gaire; amb l'altre gairebé no ens veiem.

A l'alberg tenies més espai per anar al teu aire. Aquí la convivència és la mínima i necessària.

I com afrontes la situació... amb paciència?

Més que paciència, sóc coherent. Ara és difícil ser pacient. Anímicament tinc molts alts i baixos. Penso en la mala sort que se m'hagi girat tot en tan negatiu.

Em van trucant el Jérôme i la Sandra (professionals del programa Llars de SJD Serveis Socials) i també els puc trucar jo, però més que aquest suport, necessito sentir-me bé jo. L'esperança és difícil. Hi ha dies bons i dies dolents.

Com veus el futur?

Quan em jubili vull anar a un poble i rellogar una habitació, a algú que conegui una mica, així comparteixes despeses i estaria una mica més acompanyat.