Eulalia, participant dels habitatges de Malla

Eulalia, de 24 anys, viu actualment en un pis del programa Malla*, després d’estar 1 any i mig al centre residencial d’inclusió La Llavor. Repassa el seu recorregut des de la seva arribada a Espanya, fins al seu procés d’autonomia residencial, i explica com aquesta etapa l’ha ajudada a créixer personalment, construir nous hàbits i projectar el seu futur. 

Quin ha estat el teu recorregut fins a arribar al pis de Malla? 

Vaig arribar a Espanya el 2022 i vaig anar a casa d’un familiar. Vaig estar amb ella uns mesos i després vam tenir alguns problemes de convivència, familiars… i em va demanar que marxés, llavors els serveis socials em van enviar a un alberg. Allà hi vaig estar uns mesos i d’allà em van derivar a La Llavor. Al centre hi vaig estar un any i mig fins que en vaig sortir i ara estic en pisos de Malla, on porto una mica més de 6 mesos. 

Com vius aquest canvi cap a la independència? 

Al principi tenia una mica de por, per allò nou i pel que anava a suposar aquest canvi, pel meu estat emocional sobretot. I perquè per a mi era la primera vegada que visc sola, però també estava emocionada. Quan vaig arribar al pis, les companyes em van rebre bé i em van explicar les seves rutines de neteja i organització. I bé, jo vaig intentar seguir-les i aportar idees també. Al principi, doncs sí, em va costar una mica, però he millorat i vaig avançant. 

Com ha estat la teva adaptació al barri i a l’entorn? 

M’agrada, és un barri força tranquil, i amb els veïns bé, m’he trobat amb alguns d’ells i em saluden i fins i tot ens reben paquets quan no hi som. La veritat és que ja m’he acostumat a estar aquí, amb ells i amb les meves companyes, i també a tenir el meu espai, que ajuda molt, la veritat. Jo pensava que potser no m’aniria gaire bé per al meu estat emocional, i m’ha anat molt bé, la veritat. 

Quins avantatges veus en compartir pis amb altres noies joves? 

Compartir pis amb altres noies va bé, després de tot, elles també estan en el mateix moment i en un procés força similar, i això també ajuda que ens entenguem una mica més. 

Com és el teu dia a dia al pis? 

De moment, estic esperant per començar les pràctiques de monitora de lleure, així que als matins endreço o llegeixo, després preparo el menjar i faig la neteja, que cada setmana ens toca a una. També estic aprofitant aquestes setmanes que no estic fent gaire, per organitzar-me a mi mateixa, per organitzar la meva ment i també el meu entorn. 

Com et sents en relació amb l’acompanyament que et fan les professionals? 

Em sento ben acompanyada per les professionals, m’han ajudat molt. M’han sabut entendre i tinc la confiança de poder dir-los qualsevol cosa, sobretot en aquest procés que és una cosa molt nova per a mi: el fet de viure sola. Elles també m’han entès i també m’estan ajudant en aquest procés. 

Com veus el futur? 

M’agradaria estudiar integració social i després educació social. Sempre m’ha agradat ajudar i guiar en el que pugui i bé, vull dedicar-m’hi. Després espero tenir un pis propi i continuar sent jove i lliure. 

Alguna reflexió final? 

Tot aquest procés m’ha ajudat bastant, és un procés força llarg des que va començar tot a La Llavor i fins ara, però que m’ha ajudat molt a créixer com a persona. Em sento molt feliç, ara estic millor, tinc somnis, tinc plans, i bé, això és una cosa molt bonica i per la qual jo sempre estaré agraïda. 

* Els habitatges del programa Malla són possibles gràcies al finançament de la Fundació Nando & Elsa Peretti.