Josep Maria, voluntari a La Llavor

Parlem amb en Josep Maria Ibáñez de la seva trajectòria com a voluntari a Sant Joan de Déu, què fa, com se sent... Ell és un dels nostres voluntaris veterans, va començar fa 13 anys i des d’aleshores ha estat a diferents centres de l’entitat i ha realitzat diferents tipus de voluntariat: dona suport als àpats, ha fet tallers de coaching, acompanyament a persones, jocs de taula.... Descobrim amb ell tot el que l’experiència de voluntariat pot aportar, tant a la persona que el fa, com a la que ho rep.

Per què et vas interessar a ser voluntari a Sant Joan de Déu?

Quan va néixer la meva neta, la Candela, va estar ingressada a l’UCI de l’Hospital matern infantil Sant Joan de Déu. Quan entrava i veia la Candela estiradeta, plena de cables pertot arreu, connectada amb una màquina de respirar, jo no sabia què fer, però havia de ser fort per no plorar davant de les metges i les infermeres. Jo pensava, aquesta gent està treballant en això, realment ho senten, és la seva feina, però ho fan amb un carinyo, amb una entrega, amb una passió que és premiable. Llavors, vaig decidir que havia de fer alguna cosa, volia col·laborar voluntàriament amb la institució de Sant Joan de Déu. I des d'aquell moment, Sant Joan de Déu per mi ha sigut prioritari, la prova és que no em salto cap reunió i vaig a tot arreu, perquè m'hi sento bé, perquè carrego piles.

Quina ha estat la teva experiència com a voluntari?

La meva experiència ha sigut molt bona. Jo vaig entrar a formar part de l'equip perquè volia ser voluntari, volia evolucionar com a persona, volia conèixer coses noves, ja que jo venia d'un altre món.

Quines tasques realitzes actualment a La Llavor?

A La Llavor normalment vinc els dijous a la tarda, des de les sis fins a les vuit. Vinc per acompanyar les persones que hi viuen. Estar amb elles, jugar a jocs de taula, anar a les reunions de residents, escoltar si em volen explicar alguna cosa, etc. També, un dia al mes, fem un taller de rebosteria, junt amb una integradora social, que està molt bé.

Com et sents dins de l’equip de La Llavor?

Dins d'aquest equip em sento molt acollit per les persones que treballen aquí, però sobretot per les dones residents. M'he sentit molt estimat i molt cuidat per elles. Des del primer dia m'he sentit part de l'equip, part d'elles, i per mi és un gran privilegi. Em sento molt estimat i sento que hi ha una comunicació molt maca. Hi ha molta empatia i molta estima.

Quina particularitat has trobat com a voluntari a La Llavor?

Jo vaig a dos centres, a La Llavor i a Hort de la Vila. Fa 13 anys que soc voluntari a Hort de la Vila, i a La Llavor porto 1 any. Hort de la Vila és un centre molt més gran, amb 116 persones i aquí són només 40 dones. Aquí és com molt més íntim, és més casa això. Els dijous m'esperen per poder jugar, per explicar-me alguna cosa, per estar una estona fent pastissos o el que sigui. Realment m’han demanat de tot. M'han demanat d'estar en una sala i poder-me explicar alguna cosa concreta que els preocupava, m'han demanat que els ensenyi un joc de taula, m'han demanat simplement que estigui amb elles. Jo faig el que elles necessiten. A vegades només necessiten que les escolti i jo no faig res més que estar. I m'adapto al que elles necessitin. Suposo que elles em deuen veure, no ho sé, com un tiet, un pare, un avi... Una persona que realment se les mira amb afecte. Per això tenen aquesta confiança.

Què t’ha ensenyat el voluntariat?

Jo vaig venir aquí pensant que tenia molt per donar, i l'experiència m'ha ensenyat que, tot i que tinc molt per donar, rebo 100 vegades més del que jo dono. I això a mi m'ha creuat els cables.

Què és el que més t'agrada de ser voluntari?

M'agrada tot de ser voluntari. M'agrada la comunicació que tinc tant amb els residents com amb els professionals. M'agrada que elles comptin amb mi. M'agrada quan m'inviten a una reunió. M'agrada quan hi ha una cosa assenyalada i compten amb mi. M'agrada quan em truquen a veure si puc fer una cosa extra al que jo normalment faig com a voluntari.

Com et sents dins de la Família Hospitalària Sant Joan de Déu?

Realment jo em sento part de la Família Hospitalària. M'agrada veure que Sant Joan de Déu realment se sent còmode i està bé amb mi, que és el mateix que jo sento per Sant Joan de Déu i les persones que formen part de l’Orde, siguin residents, siguin professionals o siguin els germans. Diria que el ser i estar a Sant Joan de Déu és el que em motiva.

 “Amb en Josep Maria el temps que és ell aquí, juguem al Rummi, parlem, etc. Com era home, em va costar una mica més confiar-hi. Però a poc a poc vaig anar obrint-me una mica més i, bé, ara li tinc molt d'afecte i a mi m'ha ajudat moltíssim”.

Eulalia, resident al CRI La Llavor

“El treball del voluntariat és essencial en el funcionament dels centres socials, ja que no sols complementa la tasca que fem des de l'equip professional, sinó que també enriqueix la vida comunitària que intentem crear des d'aquests equips. Comptar amb un voluntari d’aquestes característiques és molt important i és un gran benefici per a nosaltres. I aquí hi aporta un referent masculí positiu per a les dones, en un espai segur, com és La Llavor”.

Cristina Molero, integradora social del CRI La Llavor