Lu, resident del CRI La Llavor

Parlem amb la Lu, participant del CRI La Llavor que ens parla de la seva relació amb en Bruno, el seu gos, i com aquest vincle ha estat clau en els moments més durs i com la presència d’en Bruno ha estat un suport emocional fonamental en el seu camí de recuperació.

Què és Bruno per a tu?

Bruno, per mi, és el motiu i la inspiració per la qual segueixo aquí amb vida. És el motor de la meva existència, del meu cable a terra, i la meva inspiració per no llençar la tovallola.

Què has viscut amb Bruno?

El tinc des del mes de nascut i va ser un regal de la meva ex parella i hem viscut molts moments junts, però vam quedar una mica traumats quan ens vam quedar al carrer. Va ser la meva guia i la meva protecció i la meva alarma, per dir-ho, quan dormíem i tenia les meves coses, ell bordava per si algú s'acostava, quan m'han volgut tocar també ell hi era, i és una protecció, un amor molt gran.

Quant de temps fa que esteu junts?

Quatre anys.

Moltes vegades parlen de persones que estan al carrer i no poden anar a centres perquè tenen animals, quan el teu vas estar al carrer et van oferir a anar a algun centre sense Bruno?

Bé, quan jo vaig ser al carrer i em van oferir anar a algun centre, fa molt poc temps que es va aprovar l'estada en centres d'acollida amb animals. Des de fa uns quants anys que s'estava fent aquest, com ho puc dir, conveni, aleshores des d'un primer moment quan vaig anar al primer centre d'acollida em van donar un lloc per a Bruno.

Si no hi hagués hagut lloc per a Bruno que haguessis fet?

Si no hi hagués hagut lloc per a Bruno, jo hagués triat quedar-me al carrer. Al seu moment jo tenia una altra mascota, que es deia Katy, era una gata. I havia de triar entre l'un i l'altre, per deixar-lo en una família d'acollida i un altre portar-lo amb mi al centre. Jo crec que la meva gata va saber això, que alguna cosa passaria i es va escapar. Aleshores només em quedi amb Bruno i ens vam quedar tots dos tirant endavant.

Perquè no deixaries d'estar amb el teu animal per estar a un centre d'acollida?

El tema de la connexió i la fidelitat que hi pot haver amb qualsevol tipus de mascota, sobretot per als immigrants, és molt important perquè és una companyia i un suport que et fa fort emocionalment, et dóna alegria 24 hores sense que li demanis, perquè ells només saben ser, no es preocupen, no pensen massa, només viuen i llavors t'ancora a viure el present. És diferent quan arribes a un lloc i estàs només quan arribes a un lloc i aquest animal et rep amb tota l'alegria del món. És molt important per a la recuperació emocional de la persona que té una mascota.

I ara com et trobes a La Llavor?

Ara a La Llavor em trobo bé. M'acompanyen, ens acompanyen, donen molt d'amor al Bruno i a mi, ens pregunten com va el nostre procés, ens atenen en totes les nostres inquietuds. I ens acolleixen molt bé.

Creus que ha aportat alguna cosa Bruno al centre?

Jo crec que Bruno ha aportat molta alegria al centre, ell és molt especial i no hi ha persona a qui no faci festa. A banda que és cadellet el sempre saluda a totes, arriba i va un per un a donar el seu amor, aporta molta alegria al Bruno aquí.