Maribel, voluntària a Casa AVIDI

Parlem amb la Maribel, psicòloga de formació i apassionada de la costura, sobre la seva experiència de voluntariat a la Casa AVIDI. Combina la passió per la costura amb l'acompanyament de dones en situació de vulnerabilitat. Explica com ha arribat al voluntariat i com aquesta experiència li ha permès trencar estereotips i ampliar la seva mirada sobre les persones, posant el focus a la dignitat, la resiliència i tot el que es pot aprendre.

Com et vas iniciar al voluntariat? 

La veritat és que de tota la vida he estat acompanyant persones que estaven més o menys soles, des que era molt petita. Me n'anava amb les àvies que estaven soles, que no tenien néts, no tenien família, aleshores jo les acompanyava perquè no m'agradava que estiguessin soles. Sempre he fet una cosa així, he dirigit tallers de gent gran que necessitaven reunir-se una vegada a la setmana, parlar de les seves coses. Ja el 2017, treballant a Barcelona Activa de coordinadora d'un equip multidisciplinari que assessorava entitats d'economia social i solidària, vaig conèixer una de les entitats que és Dona Kolors, i em va encantar el projecte. En aquell moment no podia fer voluntariat, però quan més endavant vaig poder, ja em vaig enganxar aquí a Sant Joan de Déu. 

Com descriuries la teva experiència com a voluntària? 

Increïble, molt bonica. Les noies són el millor, qualsevol estereotip que tinguis del que és la persona atesa, una persona sense llar, t'equivoques. Tenen altres vivències, altres experiències, altres maneres de veure la vida, de pensar. Són unes persones resilients, amb molt de potencial i intel·ligència de trinxera. Són persones de les que aprens moltíssim. Aquí gaudeixo molt perquè n'aprenc, jo crec que més que elles de mi. 

Què significa per a tu el voluntariat? 

El voluntariat és una manera de donar una mica del que tens per contribuir, no només amb la persona, sinó que també enriqueix la societat. La societat va començar a humanitzar-se i avançar quan va aparèixer la primera persona que cuidava. Cuidar altres persones és el que fa avançar la civilització. 

De quina manera creus que el voluntariat transforma la persona voluntària? 

Sobretot, a un nivell molt profund, a nivell de com entens la vida, els estereotips, com veus les persones. 

Des de la teva experiència, què creus que necessiten les persones que acompanyes? 

El que necessiten més és reconeixement, dignitat, visibilitat. Que se sàpiga que són persones molt vàlides, però que ha els han tocat molt males cartes a la vida. Que ens podria haver passat a qualsevol. I tot i així, han sobreviscut, s'han sobreposat a les cartes que li han tocat i han sabut tirar endavant. Amb el que són persones que tenen una enorme vàlua. Són supervivents i són persones que ens poden donar un exemple de resiliència, de superació i de tot. Podríem aprendre'n un munt. 

Què és el que t'agrada més de ser voluntària? 

El que més m'agrada ser voluntària és el contacte amb la gent. El contacte amb les persones, veure-les, saludar-les, veure com se'ls il·lumina la cara amb un somriure. El que t'expliquin com estan, què els passa, poder-les ajudar. La veritat és que t'emportes més del que portes. 

T'emportes algun aprenentatge de la teva experiència fins ara? 

Sí, m'emporto moltíssims aprenentatges, perquè no hi ha dia que no aprengui alguna cosa nova. No només aprenc de costura amb Dori, que és increïble el que sap, però és que de les noies també n'aprens. A part és que a la costura moltes vegades és desfer més que fer. I aquest saber desfer, afrontar aquesta pèrdua i tornar-ho a fer, és increïble, i veus la seva actitud i veus com es comporten i la seva visió del món. I és una passada. 

Què diries a una persona que està pensant en fer voluntariat i que no ho ha fet mai? 

Jo li diria que endavant, que s'animi perquè no serà el que pensa que serà. Serà completament diferent i infinitament millor. I la veritat és que ho aconsello a tothom. A nivell d'enriquiment personal no té comparació, no té comparació amb res. T'emportes moltíssim i, a més, aportes aquesta persona i la societat perquè segueixi creixent. 

Vols afegir alguna cosa? 

Són persones que necessiten que se’ls doni el lloc que mereixen. Que són persones molt dignes, que són persones molt vàlides, que només han tingut mala sort a la vida, que no són per res persones marginals. Són persones normals, estupendes, meravelloses. Aleshores, dona-li el respecte que mereixen. No passis pel costat com si no la veiessis. Dignifica-la.