Martín, psicòleg

Parlem amb el Martín, psicòleg de Sant Joan de Déu Serveis Socials, sobre la seva experiència acompanyant persones en situació de sensellarisme. En aquesta entrevista, ens explica els reptes de treballar la salut mental amb un col·lectiu especialment vulnerable, la importància de construir vincles de confiança i el valor d’un acompanyament adaptat a les necessitats de cada persona.

Quin ha estat el teu camí fins arribar fins SJD Serveis Socials?

Jo vaig estudiar Psicologia a l'Argentina, després vaig fer la residència en l'àmbit hospitalari públic de la ciutat de Buenos Aires i vaig estudiar un postgrau a la Universitat de Buenos Aires. Posteriorment, al juny del 2024, vaig venir a Barcelona i vaig començar a treballar a Sant Joan de Déu Serveis Socials.

En què consisteix la psicologia clínica?

La psicologia clínica té com a objectiu diagnosticar i tractar aquelles problemàtiques de salut mental que no necessàriament han de ser trastorns específics de salut mental, també es treballa amb el patiment o el malestar emocional, brindant eines per poder aconseguir el benestar de la persona i ajudar-la a transitar el seu procés.

Com és la salut mental de les persones en situació de sense llar?

Amb aquesta població el nivell de vulnerabilitat és molt més gran que si ho comparem amb altres col·lectius, llavors hi ha una alta correlació entre trastorns de salut mental i sensellarisme o dificultats residencials. En molts casos, a més, són persones que tenen una trajectòria molt difícil de vida, i que moltes vegades han viscut situacions traumàtiques que les han afectat en diverses àrees vitals. A més, hi ha situacions de consum que de vegades és la forma de bregar amb el malestar que pateixen.

Quin és el major desafiament que et trobes a l'hora de treballar-hi?

D'una banda, el vincle. Són persones que, per desenvolupar confiança, cal buscar la manera i les eines per poder establir aquest vincle de confiança. I, d'altra banda, la majoria de vegades no hi ha una demanda tan explícita d'ajuda psicològica. Aleshores, treballem amb l'equip intentant identificar les necessitats i a partir d'aquí veure de quina manera apropar-nos a la persona i ajudar-la.

Quines són les causes principals d'aquestes problemàtiques de salut mental?

És difícil generalitzar en termes de causa, ja que cada persona té la seva història i els seus recorreguts, i cada diagnòstic s'expressa de manera diferent. Però, puntualment, buscaria la causa en el tema de l'entorn, des de la criança de la persona fins als vincles. Són factors molt influents a la problemàtica de salut mental d'aquestes persones.

Quins són els canvis més notoris que manifesten les persones quan s'inicia l'acompanyament psicològic?

En primer lloc, hi ha un canvi a nivell confiança, s'obren a compartir experiències més privades, més personals, i no només amb mi, sinó una mica en general. D'altra banda, es generen canvis conductuals, comencen a vincular-se amb altres persones o fer un altre tipus d'activitats. I, finalment, i principalment, hi ha un canvi a nivell emocional i una major estabilitat.

Com és l'acompanyament que fas?

El pla d'acompanyament es fa en funció de la persona i les seves necessitats. De vegades cal brindar-li eines per regular les seves emocions, en altres casos és a través d'activitats o vincles, però sempre tenint en compte les seves necessitats i procés.

Hi ha diferència en l'acompanyament que fas a Folre i als programes d'habitatge?

La diferència més gran és l'estabilitat de la persona i el potencial per treballar un projecte de vida més a llarg termini o més immediat. En el cas de Folre busquem intervencions més puntuals i adaptatives a les necessitats que sorgeixin en el dia a dia. La idea és incorporar-me a la dinàmica habitual del centre i des d'allà començar a intervenir. En canvi, en el projecte d'habitatges es pot construir un projecte de vida amb una major estabilitat emocional de la persona, així com realitzar entrevistes més individualitzades i un seguiment amb un projecte més definit d'objectius i fites.

Què et proporciona a tu personalment aquesta feina?

Per treballar amb aquest col·lectiu he de valorar aspectes com el vincle, la confiança, la sinceritat o la frontalitat a l'hora de transmetre les coses; aspectes que en altres moments no havia desenvolupat tant perquè amb altres col·lectius hi ha una demanda més explícita d'ajuda i amb les persones en situació de sense llarisme cal generar-la i, a partir d'aquí, treballar.

Què creus que es pot fer per reduir l'estigma feia les persones amb problemàtiques de salut mental?

El més important és poder parlar sobre el tema, poder compartir les experiències, encara que no sigui fàcil. Històricament hi ha hagut molta por a les reaccions de les persones amb problemàtiques de salut mental, perquè quan no hi ha informació sobre què passa a una persona, és molt fàcil tenir por, és lògic. Per això és important la informació, la capacitació i poder parlar obertament d'això, des del personal i des del professional.