Mercè, voluntària a Hort de la Vila

La Mercè, amb més de 15 anys de voluntariat, destaca pel seu compromís i proximitat. Repassa el seu recorregut des del centre de Cardenal Cassanyes fins a Hort de la Vila i explica què l’ha portat a fer voluntariat i com aquesta experiència li ha ampliat la mirada sobre les persones i la societat. 

Quant de temps fa que ets voluntària?  

Vaig començar com a voluntària fa més de 15 anys a Cardenal Cassanyes, un centre a les Rambles que va ser l'embrió de tot. Després vaig passar a Creu de Molers al Poble-sec i finalment a Hort de la Vila per proximitat. 

Com va començar tot?  

Sempre he tingut consciència social i la idea de donar el que reps, com una obligació de col·laborar amb la societat. Sant Joan de Déu ha destacat de Déu sempre ha destacat per les seves obres, el seu caire i els seus valors, i en una sessió d’introducció a l’Orde vaig descobrir el món social: se’m va obrir un món nou que no m’esperava, em va semblar interessant i així va iniciar-se tot.

Com ha estat la teva experiència i què significa per a tu el voluntariat? 

La meva experiència ha estat basada en els valors d’acompanyar, fluir i ser. Es tracta d'intentar no jutjar i, simplement, estar-hi. Aquesta és la base del voluntariat: ajudar des del teu ser, donant temps i acompanyament des d'un punt molt respectuós. Per a mi significa això: respectar l'altre i fer l'esforç de no jutjar-lo, tot i que és difífil perquè inconscientment sempre ho fem. Però en aquests entorns és un aprenentatge diari.

Com creus que el voluntariat et transforma? T'emportes algun aprenentatge?  

El voluntariat et transforma donant-te una altra visió. Coneixes gent que d'altra manera no coneixeries, fora dels teus cercles habituals, sovint moguts per la teva rutina i lligats a la situació econòmica, i això et dona una perspectiva molt diferent. T'amplia moltíssim les mires, sovint sense adonar-te'n, com un gota a gota que et fa pensar diferent. L’aprenentatge més important que m’emporto és aquesta amplitud de mires, el respecte i el no jutjar. Tothom jutgem, sobretot ara amb les xarxes socials, però des de la humanitat, el cara a cara i el som iguals, és on hi ha realment aquest aprenentatge.

Què creus que necessiten les persones que acompanyes? 

Les persones que acompanyo estan en una situació de vulnerabilitat molt alta, i el més fàcil de dir son els recursos, tant assistencials com psicològics, mèdics o d'assistència social. Evidentment, l'habitatge és un factor crític, ja que ha anat més enllà del que era el sensellarisme de fa uns anys. Però, sobretot, el no jutjar, acompanyar i tenir aquesta visió de som iguals, perquè al final tenim les mateixes necessitats i els mateixos principis.

Què és el que més t'agrada de ser voluntària? 

Soc una persona molt social i en aquest entorn, envoltada de gent tan diversa, m'hi trobo molt bé. Conèixer gent diferent t'ajuda a créixer, perquè qualsevol persona diferent t'aporta alguna cosa i t'amplia la mirada. 
Quina és o ha estat la teva tasca com a voluntària?  

Fins ara anava els diumenges perquè era el dia que tenia lliure. La meva tasca principal ha estat acompanyar la gent, xerrar i interessar-me per com ha anat el dia. També ajudava el personal de cuina, servint el sopar. En definitiva, la meva tasca ha estat sobretot acompanyar i donar suport. Ara he iniciat una nova etapa amb la meva jubilació, i vull involucrar-me molt més.

Quin consell donaries a algú que vol començar? 

Crec que si t'ho planteges ja vol dir que tens alguna cosa a dins. Crec que també els voluntaris som molt rara avis, perquè hi ha gent que no entén que vulguis dedicar un diumenge a la tarda, de set a deu, a fer de voluntari. El que és important és que et posis en centres reconeguts, institucions amb una bona base, que t'hi sentis còmode, que valorin la teva feina i que siguis part de l'equip. Si tu no hi ets, la feina es farà igual; tu acompanyes aquí. Llavors, jo el que diria és això: ment oberta, has de col·laborar i no jutjar.