16 Març Dia Mundial del Treball Social

Avui volem reconèixer la feina dels professionals que dia rere dia treballen amb persones en situació vulnerable, perquè puguin millorar les seves vides i els seus drets siguin reconeguts.

El treball social és una professió essencial en la nostra societat i ara, amb la pandèmia, s'ha posat de relleu el seu paper imprescindible en donar suport, orientació i acollida a les persones amb més necessitat.

Alguns dels professionals de Sant Joan de Déu Serveis Socials ens expliquen com és la professió del treball social i com se senten en el seu dia a dia. Parlem amb la Charo Sillero, responsable del CRI La Llavor i amb 18 anys d’experiència en l’àmbit del treball social; amb l’Ismael Balboa, treballador social del CRI Creu dels Molers des de fa 7 anys, i amb la Míriam Navarro, treballadora social del programa d’habitatge compartit, Insula.

Què us aporta la vostra feina?

Ismael Balboa (I.B) Sentiments contraposats. Des de la satisfacció personal quan ajudes a una persona a millorar la seva situació personal/social i veus veritables canvis en ella. Fins a frustració personal quan veus que no podràs ajudar més aquella persona ja que no es troba en un moment per ésser ajudada.

Charo Sillero (CH.S) Les aportacions són múltiples i nodreixen moltes esferes de la meva vida professional, però també en la personal. La meva professió fa que miri l’entorn d’una manera diferent i atenta, i en clau de DRETS.

Per què us vau voler dedicar al treball social?

Ch.S: Vaig iniciar altres estudis orientats al món empresarial i al segon any vaig decidir atendre l’impuls (que feia temps estava despert) de dedicar el meu temps als altres, específicament a la població vulnerada. Per això vaig fer treball social.

I.B: Perquè em va semblar la manera com jo mateix podia ser una eina per ajudar a d’altres persones a millorar situacions personals.

Míriam Navarro (M.N): Vaig creure que era una feina molt complementària a la d’educadora social (professió amb la que ha desenvolupat majoritàriament la seva vida laboral). M’agrada el rigor, la planificació i el suport tècnic-professional que puc oferir a les persones amb les que treballo. Si coneixes el sistema, pots ajudar els altres a millorar les seves condicions econòmiques i socials.

Creus que és una feina reconeguda?

M.N: Crec que el treball social és una eina força reconeguda, més que d’altres del camp social, però també és una feina que pateix prejudicis i, de vegades, no acaba de ser compresa.

Ch.S: Sota el meu parer encara hi ha molt de camí per fer. Encara hi ha persones que no reconeixen la vàlua i la professionalització de la nostra feina i que això ho pot fer qualsevol.

I.B: Habitualment no. La nostra tasca no és com una cadena de muntatge on es van posant diferents peces per obtenir un resultat final. El nostre acompanyament i suport, la majoria de vegades pots ser que tingui efectes amb el pas del temps i que normalment no veiem.

Què és el més dur de la vostra feina?

I.B: Quan veus que la persona cau en picat i no pots fer per aturar-ho.

Ch.S: Per mi el més dur és que una persona a la qual acompanyes, acabi morin. Acompanyem a persones de manera molt intensa i aquestes pèrdues, com a tal, impacten en el professional. Som persones que acompanyem altres persones. També ser conscients  que hi ha causes estructurals que impacten negativament a les persones que acompanyem que no depenen ni de la persona ni tampoc del professional que l’acompanya i que aquestes causes són difícils d’incidir.

M.N: El més dur sempre que treballes amb persones és quan vius i veus les limitacions, dificultats i problemes que sorgeixen, sobre tot amb els organismes públics quan has de tramitar ajuts o recursos i al final a qui més perjudiquen sempre és a les persones més vulnerables. També adonar-me que la fragilitat i les pèrdues són per a tothom i no saber mai si jo em podria trobar algun dia en les seves mateixes circumstàncies.

Què és el més reconfortant?

M.N: El més reconfortant sempre és el temps que comparteixes amb les persones. No és tant si aconsegueixes un ajut o no, sinó la possibilitat de conèixer a les persones, la seva vida i veure com poden tirar endavant malgrat totes les dificultats que es troben. Poder aportar un granet de sorra en aquest procés de recuperació és reconfortant.

I.B: Quan veus que la persona comença a recuperar la seva vida i et fan partícip d’aquesta millora.

Ch.S: Al llarg del dia hi ha moments molt reconfortants; un somriure, una abraçada entre companyes (o millor dit, un toc de colze en aquests moments) ja són petits gestos que podem viure durant el dia. Altres moments reconfortants: el fet d’acomiadar a una persona perquè abandona el recurs o l’equipament ja que ha trobat un allotjament alternatiu, ha aconseguit ingressos i ha refet alguna de les xarxes de suport.

 Pots recordar algun moment especial de la teva feina?

Ch.S: Viure un retrobament familiar després d’anys de ruptura; ser espectadora del retrobament en la Llavor, emocionant i emotiu, de dones que es coneixien d’altres entorns no segurs; la gran alegria que va tenir en Jaume quan va rebre la notícia que podia obtenir un habitatge individual estable i que podia continuar amb la companyia de la seva gossa estimada....

I.B: Dos residents (home i dona) que al cap d’uns anys de sortir del centre, ens van fer una visita amb un fill en comú.