Compareixem al Parlament per defensar la Proposta de llei per fer front el sensellarisme a Catalunya
El passat 15 de març, en Salvador Maneu, director de SJD Serveis Social, Teresa Bermúdez, responsable del Programa Habitatge Compartit i en Carles Olesti, participant en el programa d’habitatge individual, van comparèixer al Parlament per exposar la seva posició sobre la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme.
En Salvador Maneu va manifestar la seva preocupació perquè "la situació de vulnerabilitat i exclusió residencial no s'atura" i va demanar un esforç econòmic per erradicar aquest problema social. Durant el seu discurs, va destacar que la nova Llei de sensellarisme a Catalunya serà "un instrument molt valuós" que aportarà "llums llargues en l'abordatge del sensellarisme". Va destacar 4 grans aportacions de la llei: en primer lloc, reconèixer un seguit de drets bàsics a les persones en situació de sense llar, entre ells, la figura de l’espai residencial digne, configurat com un dret de caràcter subjectiu; en segon lloc, la Llei ordena la cooperació entre administracions i amb les entitats socials i esperona al Govern de la Generalitat a l’impuls d’instruments de planificació; en tercer lloc, el text conté una previsió específica per donar resposta a les situacions de sensellarisme complex, entre elles, s’obliga a les administracions públiques a coordinar els seus protocols socials i sanitaris en l’atenció a persones sense llar; en quart i últim lloc, la llei aporta equitat territorial. Maneu va acabar la seva compareixença destacant que “dignificant la vida de les persones més fràgils ens dignifiquem com a societat”.
La Teresa Bermúdez secunda la idea de la necessitat d'aplicar més esforços, mencionant que "les polítiques per abordar el sensellarisme han estat intermitents i desiguals al territori català". Bermúdez va exposar 3 motius pels que considera que les iniciatives i propostes que s’han fet en sensellarisme s’han posat en marxa amb un “pressupost i us desplaçament insuficients”: en primer lloc, la manca de voluntat per part de les administracions públiques per aplicar models, estratègies, propostes d’actuació sobre el sensellarisme; en segon lloc, la poca reserva pressupostària per desplegar accions i una dèbil política pública per combatre l’exclusió residencial; i, en darrer lloc, una concepció ideològica de les persones en situació de sense llar com a (no) ciutadans de drets de la que també beu la política actual i que impregna les decisions polítiques, les normes i les lleis que tenim en vigor. Bermúdez va recordar que les persones sense llar semblen estar en l’oblit dins l’àmbit polític, ja que tot i que estan recollides en el discurs polític, “estan excloses dins les suposades polítiques inclusives i res es mou... L’actual (no) acció política i institucional produeix i contribueix a un tipus de vulnerabilitat i precarietat que posa a certes vides (la de les persones sense llar) fora de consideració real”.
En Carles Olesti va explicar a les diputades i diputats com va ser la seva experiència de viure al carrer, així com algunes de les seves vivències més impactants durant aquests darrers anys i com les ajudes socials no han estat suficients. Entre d’altres coses, ha incidit en la importància d’accedir a un habitatge i ha demanat més facilitats per a les persones que viuen al carrer en àmbits com el transport públic, per tal que puguin fer entrevistes de feina. També va fer èmfasi en al necessitat que serveis sanitaris i socials estiguin coordinats per evitar que després d’un tractament mèdic una persona hagi de viure al carrer.
