Entitats socials i món acadèmic traslladem al Parlament de Catalunya una proposta de llei per fer front al sensellarisme
El text legal s’ha presentat gràcies a una aliança inèdita del món acadèmic i del tercer sector social. Ha estat impulsat gràcies a Antoni Milian i Massana, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en col·laboració amb Vicenç Aguado i Cudolà, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona (UB), Lídia Pitarch, doctora en Seguretat Humana i dret global (UAB) i per les professores de dret administratiu Raquel Prado i Almudena González (UB) i amb el suport de 5 entitats socials: Sant Egidi, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i el Centre d'Acollida Assis.
Aquesta és una Llei pionera en el context legislatiu europeu que pot constituir un nou fonament en la vertebració de l’estat del benestar, gràcies a una sinergia reeixida entre societat civil, institucions i món acadèmic. Avui la proposta de llei ha entrat a tràmit amb el suport de la majoria de grups parlamentaris (Socialista i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d'Unitat Popular - Un Nou Cicle per Guanyar, En Comú Podem, Ciutadans i el Grup Mixt).
L’objectiu és eradicar el sensellarisme més crònic. Vol assegurar la dignitat i humanitat en el tracte de les persones en situació de sense llar, així com regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets de les persones sense llar. Es troba adreçada a persones en situació de sensellarisme de les subcategories 1, 2 i 3 ETHOS: persones que viuen a l’espai públic, persones que pernocten en un alberg i persones que romanen en centres de serveis i refugis específics per a persones sense llar.
La llei recull els drets de les persones sense llar i n’assegura el compliment per tenir una vida digna; i estableix un instrument clau: garantir un espai residencial digne o un habitatge autònom en el termini de dos anys com a un dret subjectiu, és a dir, que aquesta prestació es pugui exigir davant dels tribunals. Cal destacar que la proposta aposta per una equitat territorial en l’abordatge del sensellarisme, de manera que la majoria de municipis disposaran d’eines pròpies per fer front el sensellarisme, la llei estableix l'obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del fenòmen. També incorpora mesures adreçades a facilitar l’exercici de Drets existents (consigna, bugaderia, dutxes, títol transport, accés a l’empadronament i la sanitat pública…). Tot això, garantint la perspectiva de gènere.
Des d'un punt de vista econòmic, cal destacar que és una llei que no requereix una gran despesa, i que tindrà un retorn social molt elevat. S’estima que es beneficiaran de la llei unes 18.000 persones.
