“Les persones que viuen al carrer sempre han quedat al marge de les polítiques socials”

“Les persones que viuen al carrer sempre han quedat al marge de les polítiques socials”. Aquesta va ser una de les conclusions compartides per les persones participants al col·loqui “Diàleg sobre sensellarisme i dret a l'habitatge”, organitzat ahir al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, amb motiu de la presentació de la segona edició del llibre “Sensellarisme. De l’assistencialisme al reconeixement de drets”.

Els ponents van coincidir a denunciar l’absència de marcs legals específics i la paràlisi legislativa que perpetua la situació de les persones sense llar. “És un col·lectiu que ha quedat en un buit jurídic, i que amb aquesta llei volem donar-los empara”, va explicar Gemma Calvet, advocada i experta en DDHH transparència i bon govern.

Per Juli Ponce, catedràtic de dret administratiu de la UB i codirector de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge, l’habitatge s’hauria de considerar un servei públic d’interès general, igual que l’educació o la sanitat. “Per què els ajuntaments han de garantir una biblioteca o un poliesportiu però no tenen l’obligació de garantir un habitatge digne?”, va qüestionar. I va remarcar que “la llei és un instrument tècnic, però també un missatge polític cap a la societat”.

Lídia Pitarch, doctora en Seguretat Humana i Dret Global (UAB), va destacar que la llei fomenta la igualtat d’accés a les polítiques socials per part de les persones sense llar, tot recordant que “vivim en una societat que té molt d’estigma cap a les persones que viuen al carrer” i que “pensem que a nosaltres no ens passarà, però he conegut moltes dones que, malgrat comptar inicialment amb una xarxa de suport, han acabat en situació de carrer”.

Antoni Milian, catedràtic honorari de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i promotor de la llei, va remarcar que la situació és crònica perquè les persones sense llar “no compten a la societat” i va insistir que “la llei no té marxa enrere”, confiant que s’aprovarà aviat. “La llei és una armadura sòlida i robusta que dona resposta al sensellarisme”, va dir, afegint que estableix el dret a un espai residencial digne com a dret subjectiu dins la cartera de serveis socials.

Els ponents van coincidir que la presència de persones vivint al carrer s’ha normalitzat, i que vivim en un sistema que menysprea la feblesa, on sovint es percep el sensellarisme com un “fracàs” individual.

Per finalitzar l'acte, i en nom de les entitats organitzadores, Salvador Maneu, director de SJD Serveis Socials Barcelona Serveis Socials, va concloure que “el sensellarisme no és només un problema de l’habitatge, però sense habitatge no es pot resoldre. La llei planteja un nou paradigma, una nova cultura basada en drets, en aconseguir la plena dignitat de la persona”.