Rosa, voluntària del centre diürn Folre

Parlem amb la Rosa, voluntària de Folre des de fa deu anys, sobre la seva trajectòria acompanyant persones en situació de vulnerabilitat. Des de ben jove, va sentir la necessitat d’ajudar els altres, una vocació que l’ha portat a dedicar part del seu temps a escoltar, acompanyar i oferir abraçades a qui més les necessita. Per a ella, Folre és un espai on els petits gestos tenen un gran valor: una conversa, una abraçada o simplement preguntar a algú com es troba. 

Rosa, explica’ns què fas com a voluntària 

Vinc al centre una vegada a la setmana i quan arribo dic “bon dia família”, i llavors venen tots i em fan un petonet o una abraçada. També faig acompanyaments, les professionals saben que em poden trucar en qualsevol moment. Només cal que em truquin per jo sentir-me a la pell d'aquesta persona. 

D'on va néixer el teu interès pel voluntariat? 

De sempre m'ha agradat ajudar les persones. Quan tenia 14 anys, em vaig apuntar a l'associació de veïns del meu barri, i acompanyava els avis i àvies a anar de passeig o també anava amb els nens petits a la muntanya.  

Com vas començar el teu voluntariat a Sant Joan de Déu Serveis Socials?  

Quan em vaig prejubilar vaig parlar amb el meu rector a veure quins voluntariats hi havia per la zona i em va dir que hi havia un menjador social aquí a Badalona. I llavors, quan vaig entrar per primera vegada vaig dir, “això és el que m'agrada!”.  

Què necessiten les persones a qui acompanyes? 

El que necessiten és que els escoltin, preguntar-los “com estàs?”. De vegades m'expliquen coses de la seva vida i es desfoguen. També el que veig és que els manca afecte, els manca una abraçada. 

Creus que ha canviat la teva manera d'acompanyar les persones?  

Sí, molt. Als acompanyaments al metge, per exemple, cada vegada em veig amb més força per parlar jo. Potser al principi callava, però ells volen que jo els ajudi. Abans d'entrar a la consulta els hi dic, “si necessites ajuda, em dones amb el peu i parlo”, i em donen amb el peu. 

Per què són importants els acompanyaments que fas? 

Son persones que se senten molt vulnerables, per exemple, al metge. Jo els dic “no puc entrar amb tu al metge perquè et preguntarà coses molt íntimes”, però ells em diuen “no, no, tu ets com la meva mare”. I és que encara que vegis una persona ben grossa, se senten molt vulnerables.  

Què és el que t'agrada més de ser voluntària? 

El que m'agrada més és ajudar les persones. 

Què és Folre per a tu? 

Folre és com una llum en la foscor. 

Com descrius la teva experiència durant aquest temps? 

És fabulós. Com a persona creixes molt, i no dones importància a moltes coses. Quan vinc a Folre, no em dol res. I és molt gratificant. Jo diria a tothom que fes, almenys un cop a la seva vida, un voluntariat. Crec que moltes persones, amb què vinguessin un dia, s'enganxarien.