Silvia Reyes Escorihuela, Subdirectora de l'Àrea de Persones i Valors

Silvia Reyes Escorihuela és la Subdirectora de l'Àrea de Persones i Valors a Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona i porta gairebé 14 anys com a responsable de Voluntariat en l'entitat. Però també ha viscut l'experiència com a voluntària durant 8 anys, tant a Sant Joan de Déu Serveis Socials – Barcelona, com a Intermon Oxfam.

La seva dilatada experiència en aquest àmbit li permet conèixer en profunditat la figura del voluntariat. En aquesta entrevista ens transmet el valor de les persones que cedeixen el seu temps a entitats socials i com s'ha transformat el seu paper al llarg del temps.

El voluntariat es veu i es viu com una oportunitat transformadora. Ens pots explicar per què té aquesta força?

Al llarg de tota la meva experiència, tant com a voluntària, com a persona que acompanya a voluntaris, he viscut l'evolució del que mou a una persona a ser voluntària. Les motivacions són molt diverses, així que he après a no jutjar cap d'elles. Això és molt important. Cada persona està en un moment concret de la seva vida, que és el moment que potser l’impulsa a prendre la decisió de fer un voluntariat, i aquest moment pot ser molt diferent.

L'experiència em diu que, en la mesura en què aquesta persona deixa un espai en la seva vida per a connectar amb una altra realitat que no és l'habitual en la seva vida, per exemple, amb el col·lectiu de les persones sense llar, que és el col·lectiu que nosaltres atenem, perquè llavors és aquesta trobada i és aquesta relació que experimenta la persona voluntària amb la persona atesa, la que transforma aquesta motivació. El contacte, la trobada i l'experiència del voluntariat amb una realitat que inicialment és desconeguda destrueix molts tabús. És aquesta experiència de trobada el que fa que aquesta persona voluntària transformi la seva motivació i, per tant, aquesta continuïtat en la seva experiència com a voluntari i, sobretot, transformi també el seu entorn.

Perquè el voluntari té una vocació de transformació del seu entorn. El voluntariat no pot quedar en el seu interior, com experiència interna únicament, sinó que el voluntari té la necessitat de ser un agent de transformació social. Per tant, que aquesta experiència després la sàpiga expandir en el seu entorn familiar, en el seu entorn d'amistats, perquè així és on es va creant la consciència social. Per això nosaltres parlem que el voluntariat és un itinerari, és un procés.

Sembla que el voluntariat s'ha anat transformat al ritme que l'ha fet la societat.

Si que he vist una transformació del que anomenaríem el perfil del voluntariat, des del 2005 fins a l'actualitat, en 2019. Inicialment aquest perfil de voluntariat seguia una mica més una missió assistencial, al que ens referim com una relació més paternal, o maternal: jo vaig, jo t'ajudo i el teu reps la meva ajuda.

No obstant això, sí que hem vist que al llarg de tots aquests anys hi ha hagut un impacte molt positiu de la gent jove, que ha volgut fer un pas cap endavant sobre el voluntariat. Això en altres països europeus ja està més que sabut, però a Espanya el perfil era de persones que es jubilaven, persones que tenien més temps... No obstant això, en els últims anys s'ha vist un rejoveniment molt ampli, i no solament en la nostra entitat sinó també en altres entitats de Sant Joan de Déu, perquè les persones joves han volgut formar part del voluntariat. La joventut ha volgut prendre part d'aquesta transformació, d'aquesta consciència social. S'han preguntat "què és realment el que jo puc fer per a contribuir?". Això el podem veure clarament amb tot el que està succeint ara amb el canvi climàtic, qui està interpel·lant més i qui està portant més la veu cantant són els joves, i ens estan arrossegant a les persones que potser no hem tingut aquesta vivència.

Hi ha una joventut que realment s'està comprometent, és cert que, en aquest perfil, la joventut el que t'ofereix és frescor, és dinamisme, experiència perquè estan molt formats, però també és veritat que per l'impacte de la societat és tot molt immediat i està el petit hàndicap de la inestabilitat, del compromís. Les entitats socials que volem treballar amb joves això l'hem d'acceptar. És la realitat dels nostres joves i no podem tancar els ulls davant això. Hem de fer planificació interna que permeti aquesta versatilitat.

Després hi ha un altre perfil, és aquest perfil de persona que està entre 40 i 60 anys, que són perfils professionals, homes i dones... i vull destacar la figura de l'home que és pare de família amb d'un a tres fills, actiu laboralment i amb uns llocs de treball d'alta responsabilitat, directius, per exemple, i amb un nivell competencial molt elevat... aquest perfil de persona no és habitual que vingués a un espai de voluntariat. Que ells decideixin que en la seva vida volen dedicar un espai de temps al voluntariat té una vàlua tremenda. Això aporta a l'entitat, com l'entitat aporta a aquesta persona que reverteix en el seu entorn.

Jo no considero que la vàlua d'una persona aquest per la seva capacitació competencial o formativa. Qualsevol persona amb qualsevol capacitació pot tenir una vàlua impressionant en l'atenció a persones en situació de sense llar, però és cert que, en aquest cas, tot el desenvolupament personal i professional d'aquesta persona sí que impacta positivament en determinades tasques i en determinades funcions, que pot desplegar un voluntari en una entitat com la nostra. Per exemple, persones que són advocades i estan fent assessorament jurídic, persones que estan fent iniciació informàtica, que estan desenvolupant tallers formatius laborables, etc.

En estar aquestes persones molt connectades amb l'àmbit laboral i el món de l'empresa, fan de pont entre les persones que atenem i aquesta societat. Jo crec que és un win-win, aquí guanyem tots.

Algunes persones t'expliciten que per a ells aquesta experiència voluntària és situar-se en un altre espaitemps. Si aquesta persona és director d'alguna cosa, quan entra aquí es posa tots els seus instruments quan ha de servir el sopar... el seu ritme canvia, la voràgine del seu món laboral de sobte per a, i és una experiència que a ells els alimenta molt personalment perquè li posiciona a ell i a l'escala de valors, els principis, fins i tot el seu propi sentit de la vida, d'una forma que els enriqueix com a persona, com a pares, com a marits... això té una vàlua increïble, i per a l'entitat també té una vàlua que hi hagi voluntaris que també puguin aportar des d'un altre lloc, una altra funció.

I com s'inclou la figura del voluntari en l'equip?

Tots aquests perfils han influït molt positivament en el concepte que tenen els nostres professionals sobre el voluntariat. Els voluntaris han de conviure amb els professionals en l'entitat. La persona que atenem és una i hi ha diferents agents que participem en el procés de vida que acompanyem a aquesta persona durant l'estada en els nostres programes. Nosaltres hem de treballar junts i viure-ho com un equip.

En aquesta construcció conjunta sí que s'ha notat un increment en la participació del voluntariat en diferents moments i aspectes de la vida dels nostres centres i això és una vàlua molt gran. I això ho he notat d'una manera impressionant amb aquests nous perfils que he comentat, tant amb la gent jove com amb els perfils de 40 a 60 anys. Perquè el voluntari deixa de ser agent passiu a agent actiu.

Ells volen contribuir des del que ells poden aportar. Et vénen i et diuen que vull fer això, et proposo això… això és un canvi radical. A vegades les tasques del voluntari es gestionen amb l'educador social i aquest recull la proposta i l'ha de casar amb les necessitats de la persona atesa o del recurs, per descomptat. Això és un guany, hi ha hagut una evolució grandíssima. Hi ha una comunicació absolutament ràpida entre el voluntari i l'educador. Ells es coordinen, entre ells proposen, avaluen...

El voluntaris fan cada vegada més tasques, com encaixen les funcions dels voluntaris amb la dels treballadors?

Els rols no es confonen perquè els treballadors tenen clares les seves funcions i la funció del voluntariat és oferir un valor afegit.

Si els 96 voluntaris que tenim actualment en la nostra activitat s'anessin demà, els serveis i l'atenció a les persones que acompanyem es donaria, però no exactament igual, i aquest és el valor del voluntariat.

El voluntariat el que ens ha de donar és aquest plus afegit, enriqueix l'atenció. Un treballador no pot estar una hora de rellotge parlant amb una persona atinguda en l'hall d'entrada, però això sí l'ofereix un voluntari, o els treballadors no poden fer el passeig comunitari, una activitat nova que és anar-se amb un grup de persones que té alguna dificultat de mobilitat i passejar per la comunitat. I també recolzen en els serveis, com la bugaderia, a algun professional.

Creus que totes les persones poden ser voluntàries?

Jo crec que totes les persones poden ser voluntàries. El desitjable seria que totes les persones en algun moment de la seva vida poguessin tenir aquesta experiència. Per a mi el voluntariat és una experiència de vida. Si tu vols, pot transformar la teva vida.

Sempre diem que pots “fer de voluntari o voluntària” o “ser voluntari o voluntària”. Fer de voluntari significa que el voluntariat és per a mi una tasca més en el meu dia a dia, però no impacta sobre el meu ni transforma. Si jo vull ser voluntària significa que deixaré que això m'impregni.

Jo considero que totes les persones tenim el potencial i la possibilitat de poder fer aquesta experiència i de poder ser voluntaris en algun moment de la nostra vida, però tots en la nostra vida tenim moments de dificultat. Moments vitals on, potser, nosaltres no estem en un moment oportú per a poder saber donar i poder saber rebre. Perquè voluntariat és donar i rebre, no sols donar. Per exemple, si estàs en un moment de duel per la mort d'una persona pròxima, no estàs en el moment de fer voluntariat. Això no significa que, en un altre moment, quan hagis elaborat aquest duel, tu puguis tenir aquesta experiència.

Nosaltres sempre diem que és molt important l'equilibri emocional en el voluntariat. Això no vol dir que una persona amb problemes de salut mental no pugui fer voluntariat. Efectivament aquesta persona hauria de veure amb quin voluntariat es podria sentir còmoda. Hi ha moltíssims tipus de voluntariat, però no pots anul·lar a aquesta persona, encara que tingui aquestes dificultats de salut mental, a tenir aquesta experiència voluntària.

En el meu equip de voluntariat he tingut persones amb aquesta casuística i ningú s'ha adonat que està en aquesta situació. És una experiència de vida i totes les persones podríem estar convidades a tenir aquesta experiència.

És una experiència transformadora, em transforma a mi i transforma al meu entorn.

Si una persona vol i decideix, ja que ha de ser una decisió lliure, i dins d'una organització, això també és molt important, ja que el voluntariat s'emmarca sempre en una organització, llavors si realment tot això es dóna, realment poder dedicar un temps a una altra persona sense tenir una contraprestació econòmica, té una vàlua increïble. Li dónes un valor diferent al temps del que la societat li dóna, perquè tu li dónes una vàlua diferent al que significa ser útil. Perquè ser útil pot ser escoltar a una persona a la qual ningú ha escoltat.

El voluntariat et convida a experimentar i a reflexionar sobre moltíssimes coses. El voluntariat et confronta. Jo convidaria a tothom a que tingués aquesta experiència en algun moment de la seva vida.