Tere Bermúdez, Responsable dels programes d'habitatge compartit

"Cal apropar-nos i tendir ponts entre els moviments que lluiten per la defensa dels Drets Humans ja que cap política serà de debò social, si no està basada en la Defensa dels Drets Humans".

Reproduccio de l'entrevista de Ramon Bassas a Tere Bermúdez, per Catalunya Religió

Com va sorgir el projecte de treball social d'estiu de Sant Joan de Déu?

El treball social no fa vacances ja que durant tot l’any les persones en situació de vulnerabilitat necessiten diferents suports i l’acompanyament professional. L’estiu sovint l’associem a un moment de desconnexió i descans però malauradament no tothom ho pot gaudir. Així ho il·lustren unes xifres de pobresa que en el darrer any (2020) no han deixat d’augmentar. Segons les darreres dades publicades al juliol de 2021 per part de l'Idescat, la taxa de risc de pobresa o exclusió social AROPE a Catalunya és del 26,3%, gairebé tres punts més que al 2019. L'índex de pobresa en la infància també ha pujat gairebé tres punts i se situa al 35,7% (un de cada tres infants a Catalunya és pobre), les persones migrades amb una taxa del 61,6%, més de vuit punts respecte a l’enquesta anterior (dos de cada tres viu en situació de pobresa) i la gent gran que ha crescut més de sis punts i se situa al 19,7% (una de cada cinc persones grans és pobre). Les persones en situació de sense llar també continuen pernoctant al carrer, a allotjaments temporals o en situacions d’infrahabitatge i és per aquesta raó que Sant Joan de Déu continua oferint la mateixa atenció a l’estiu que a l’hivern.

Com funciona? 

Durant l’estiu l’entitat té una política de suplència de tots i totes les professionals per tal que el període estival no afecti l’atenció de les persones. Els serveis i els projectes mantenen el mateix rati d’atenció i fins i tot es reforcen algunes activitats culturals i d’oci. Tota persona atesa per l’entitat té uns/es professionals de referència amb el que desenvolupa el pla d’acompanyament durant tota la seva estada al recurs o projecte i aquest no s’atura durant l’estiu.

A quin lloc són exactament i de qui depenen?

Els projectes vinculats a Sant Joan de Déus Serveis Socials són en la seva majoria recursos residencials d’atenció a persones en situació de sense llar. Són projectes de centres residencials d’inclusió i habitatges que tenen atenció professional tots els dies de l’any. Cada projecte està dotat d’un equip professional composat per treballadors/es, educadors/es i integradors/es socials que acompanyen a través d’un pla d’acompanyament social a la persona atesa durant tota la estada al projecte.

Quines dificultats li suposa l'actual fase de la pandèmia?

Durant la pandèmia hem mantingut les restriccions que es dictaven des de les autoritats sanitàries i les que indicaven els serveis socials municipals respecte a la regulació dels establiments residencials d’atenció a persones vulnerables. Les dificultats que ens ha suposat són la regulació dels espais comuns en els centres residencials, la restricció de les entrades i les sortides als centres d’allotjament, la pèrdua de relacions socials de les persones ateses, la gestió d’algunes situacions concretes que tenien més dificultats per adaptar-se a les restriccions i l’aturada dels objectius de les persones degut a la paralització de les administracions i molts recursos de suport externs. Durant el 2020 també es va habilitar un recurs d’atenció i de convalescència per a persones positives de covid que no podien ser ateses a altres recursos de la xarxa d’atenció a persones sense llar. Aquest dispositiu ha allotjat a més de 120 persones diferents des de la seva obertura a mitjans del 2020. A nivell d’entitat també hem travessat per diferents fases; a l’inici de la pandèmia van haver d’adaptar tots els protocols i es van modificar els aforaments i serveis i al llarg del temps ens hem pogut adaptar a tots els canvis implementats. Actualment la pràctica professional és l’habitual, mantenint les restriccions d’aforament dels espais, les mesures d’higiene i complint amb les normatives establertes i podríem dir que la pandèmia ens afecta en les conseqüències que ha deixat per a les persones. A tall d’exemple durant el 2020 moltes persones van perdre la feina o van estar afectades per ERTO’s cosa que ha suposat una baixa d’ingressos i limita les sortides autònomes dels recursos. Tot i això val a dir que actualment les persones mantenen els seus objectius personals de desenvolupar els seus projectes vitals de futur i els i les professionals continuen buscant els suports més adients per a cada situació.

Quins reptes tenen de cara el curs vinent?

Un dels reptes és poder continuar creixent en la oferta de recursos residencials per millorar la situació de moltes persones que ara es troben en situació d’exclusió residencial. A pesar de la incertesa de l’escenari de futur es vol apostar per continuar oferint sortides dignes a les persones. Es preveu l'obertura de 70 noves places residencials que se sumarien a les 132 actuals en els programes d’habitatges de Sant Joan de Déu Serveis Socials. Aquest creixement es vol fer en col·laboració amb altres entitats i les administracions públiques ja que un altre repte de la entitat és créixer en aliances i sinergies públic-privades. Altre repte és innovar en solucions per combatre el sensellarisme i per ajustar l’acompanyament social a les necessitats de cada persona, per això es vol col·laborar en línies de recerca i investigació social que ens permeti millorar l’avaluació d’impacte dels nostres programes socials i millorar els resultats.

Ara parlem una mica de vostè. A què es dedica o s'ha dedicat (professionalment, socialment, eclesialment...)? Com és que va implicar-se en aquesta activitat?

L’escola em va apropar a conèixer que en el tercer món i en el nostre entorn proper existeix la desigualtat, la injustícia i es vulneren els Drets Humans a moltes persones i comunitats. Al 1995 vaig anar a Colòmbia amb la comunitat religiosa de les Javerianes, que tenien casa a Bogotà i a Cali. Vaig viure un any amb persones que van ser per mi un testimoni cabdal en la defensa dels Drets Humans. Vaig incorporar-me en un projecte que tenia dos àrees: l’àrea de salut i medi ambient, un programa educatiu i preventiu a partir de tallers i campanyes de salut, consulta pediàtrica, recuperació nutricional per a infants i dones embarassades i l’elaboració de cartilles i materials de salut; i l’àrea de formació i promoció de la dona, orientat a generar un espai per a la dona que li permeti reflexionar sobre la seva identitat i que la porti a valorar-se com a persona i ciutadana lliure i a participar en la construcció d’una societat més justa. Al 1998 vaig anar al Brasil de la mà d’una altre congregació religiosa (Immaculada concepció). Allà vaig viure un altre any a Piauí col·laborant en el projecte de promoció humana i de salut que es duia a terme a la zona. A americà llatina els inicis de la teologia de l’alliberament va estar molt lligada a la lluita per la justícia i a una opció per les persones més empobrides. Es buscava una teologia amb rostre de dona, amb una perspectiva feminista basada en els DD.HH i molt fonamentada en l’experiència i el sentir de la dona. D’aquesta manera de pensar i fer vaig configurar una part de la meva formació i experiència. Des d’aquell moment vaig optar per treballar en l’àmbit social en entitats sense ànim de lucre vinculades a la església, segurament en un desig de contribuir a la reducció de les desigualtat i la injustícia en el meu entorn. Em vaig formar en psicologia per complimentar la formació que ja tenia prèviament en infermeria i vaig cursar altres cursos, postgraus i màsters. La meva trajectòria professional ha permès endinsar-me i aprofundir en les causes de la pobresa i la exclusió i m’ha donat solidesa i perspectiva. En els darrers 20 anys he treballat a Càritas Diocesana de Barcelona i actualment, des del 2019, a Sant Joan de Déu Serveis Socials coordinant els programes d’habitatge compartit.

I vostè, farà vacances?

Sí, ara a l’agost faré vacances tres setmanes! Tot i que cada any a l’estiu recordo una frase de Luisa Alba, religiosa javeriana que quan jo li preguntava “Luisa faràs vacances?” em contestava que no, que si la gent pobre no fa vacances, ella tampoc les feia. I es quedava al barri del Verdum de Barcelona amb els infants i les seves famílies. Me’n vaig a un poble del interior de Castelló, a passejar per les moles, a banyar-me al riu i a gaudir de la família i els amics i amigues. Un temps de reposar forces, de frenar l’activitat, de respirar aire i gaudir de les converses de sobretaula.

Quin paper creu que juga la fe en el seu compromís?

Juga un paper clau, vaig estudiar a la Salle Horta i de seguida vaig entrar en els grups cristians de la escola, d’aquí vaig arribar al Verdum seguint el Manel Pousa i la Luisa Alba, uns referents, sense dubte, per molts dels meus companys i companyes de grup. D’aquesta experiència com a monitora al barri del Verdum  i vinculada al grup de fe vaig venir a viure a Nou Barris i aquí continuo en la vida i en la fe, una fe reconvertida que ha passat per diferents etapes però que sense dubte em guia a través de l’acció i junt a persones concretes que lluiten per un món millor en els barris i en els carrers.

Què li diria als nostres lectors? Com els podem ajudar?

Jo els diria que cadascú ha de trobar la seva manera de contribuir en aquest món a nivell professional i/o personal. Els petits gestos són els que transformen el món. Mirada atenta, paraula amable... amb les persones que tenim a prop i de vegades no les veiem perquè no ens aturem, els petits detalls de vegades són grans accions. Si, a més, es pot i es vol col·laborar es poden trobar moltes maneres de fer-ho a través d’entitats, associacions de barri o de ciutat. A nivell professional, en l’àmbit social, en els darrers anys constato que necessitem construir més espais de diàleg i de debat per parlar de les preocupacions reals de les persones amb les pròpies persones. Les entitats socials no hem de deixar mai d’estar al carrer amb la gent, captant de primera mà el que passa i fent incidència per transformar la realitat injusta. Necessitem treballar plegades i això implica oblidar la “marca” per construir juntes un projecte col·lectiu. Alhora que cal apropar-nos i tendir ponts entre els moviments que lluiten per la defensa dels Drets Humans ja que cap política serà de debò social, si no està basada en la Defensa dels Drets Humans.

 

Entrevista publicada a Catalunya Religió el 10/08/2021 en el marc del monogràfic "Obert per vacances": https://www.catalunyareligio.cat/ca/fe-guia-traves-accio?utm_source=dlvr.it&utm_medium=twitter