Tarik El Moutaahibe, participant del programa de joves

Parlem amb Tarik El Moutaahibe sobre la seva història de vida i el pas pel programa Futur&Co. Tarik té 23 anys, li agrada fer esport, jugar a futbol, ​​sortir amb amics i cuinar. A causa de dificultats amb la família, Tarik es va quedar en situació de carrer als 21 anys i va passar per diversos centres socials. Actualment busca feina al sector de l'hostaleria després d'haver estudiat cursos de cuina amb la fundació Formació i Treball.

Com et trobes al programa de joves vivint en un pis amb els teus companys?

Bé, la veritat que estic molt bé. Estic content amb ells, amb el programa i amb les ajudes que ens donen. La veritat que estic molt bé.

Destacaries algun aspecte del programa?

La convivència, el món laboral, els ajuts… tenir una habitació individual. Poder estar sol a la teva habitació... i viure amb amics. Abans no vivia amb ningú.

Com et sents a la teva habitació?

Bé, la veritat. M'agrada decorar-la amb la roba, amb tot...

Què et sembla l'acompanyament social?

Ha estat molt bon acompanyament. M'ha servit amb el tema emocional. Queden per parlar amb tu quan estàs malament, saps? Et cerquen solucions. T'ajuden a buscar feines. Bé, jo normalment no truco quan estic malament, però quan quedo amb ells, els explico tot el que m'ha passat.

On eres abans d'entrar al projecte de joves?

Jo vivia amb la meva mare. Vaig venir amb ella del Marroc perquè ella va fer els papers per a la reagrupació familiar. I he estat gairebé 1 any i mig amb ella. Després vaig sortir per problemes que van passar. La meva mare estava casada amb un altre home i va haver-hi un mal entès entre nosaltres. Vaig decidir sortir del pis i d'aquí me'n vaig anar al carrer.

Em vaig quedar 8 o 9 mesos al carrer. I un dia em van trobar els de serveis socials i em van apuntar a un servei social. No em van trucar al moment i me'n vaig anar a Sant Sebastià, perquè m'havien dit que hi havia ajudes per a la gent. Per això em va anar allà i em vaig quedar 6 mesos més o menys.

Vaig estar al garatge d'un mecànic, que estava buit, amb molts amics, amb moltes persones. Però després, quan vaig veure que no hi havia res, doncs em vaig tornar. I aquí em van trucar els de l'alberg de Zona Franca. Em vaig quedar més o menys 6 mesos. Quan era a Zona Franca, estava apuntat a Sant Joan de Déu i em van trucar d'Hort de la Vila. I em vaig anar allà. Em vaig quedar uns 5 mesos més o menys, fins que vaig venir al pis.

T'ha canviat la cara quan has dit “pis”…

Sí, moltíssim. El centre no estava malament. Tot era perfecte. Tot estava bé. Et donen menjar, et donen un espai on dormir... tot. Et donen tot allò que necessites, però de vegades necessites estar amb amics que tinguin la mateixa edat, que t'entenguin. Però viure amb gent gran no et deixa sentir que ets al lloc que has d'estar. No em quedava al centre quan no tenia res a fer. Sortia, saps? No em quedava. No sentia que hi havia amics així de la meva edat… però quan he vingut aquí al pis… doncs han canviat les coses.

Quina sensació tens al pis?

Surts quan vols, entres quan vols, pots fer la compra i vens i l'arregles a la nevera... això em dóna molta felicitat, de debò.

I quan estaves al carrer, com et senties?

Doncs malament. I era molt mal moment, però també deia que era una situació, que ja passaria, saps? i que vindria alguna cosa bona. Sóc… no sé… de les persones que quan passen coses dolentes diuen que no… sabia que arribaria a aquest moment.

I com vivies al carrer?

Al carrer ni feines ni res… anava on et donen menjar… dutxes. T'aixeques al matí i te'n vas a l'alberg. Hi ha albergs que et donen esmorzars, altres el dinar, el sopar. Doncs t'hi quedes.  Quan jo estava amb la meva mare a casa no en sabia res dels serveis socials, de com buscar-se la vida en general. Estava estudiant i treballava amb el seu marit. Em pensava que tot aniria bé, però no.

Has pogut reprendre els estudis?

Ara estic fent altres coses. Quan vaig anar a l'alberg vaig fer un altre curs de cuina. Ara mateix estic aturat, però quan vaig venir aquí vaig treballar a la cuina. Vaig estar treballat durant 1 any a FiT (Fundació Formació i Treball).

T'ha agradat l'experiència?

Estava força bé, sí. Havia treballat abans a uns restaurants. Quan era a Hort de la Vila, vaig treballar en uns restaurants uns dos mesos. Vaig treballar en jornada parcial per aprendre.

Què esperes del futur?

Espero un futur millor. Ara mateix ja estic bé, després del que ha passat. Sempre espero coses bones.

I com t'agradaria que fossin aquestes coses bones que comentes?

El futur? bé, espero tenir família, tenir fills… tenir una bona feina, una bona professió del que m'agrada. Tenir un negoci... portar-me el meu pare…

Dius que vols dedicar a la cuina, què t'agrada cuinar?

Cuinar? a mi m'agrada cuinar de tot, però tinc dos plats del Marroc que són de professional: un és la "pastilla". És una massa de pasta de full farcida com vulguis, de pollastre amb ous i ametlles…. també faig amanida de peix. També m'agrada cuinar les coses d'aquí, com la paella.

Qui t'ha ensenyat a fer paella?

Bé, al curs i també veig programes de cuina.

Tens algun de preferit?

Sí, el de Chicote. Ara mateix estic veient Batalla de restaurants i molt bé.

Per què creus que són necessaris els programes per a joves en situació de sense llar, si creus que ho són?

És clar que són necessaris. Si no hi són, doncs tots els joves que conec i els que veig al carrer, també jo... ens quedarem enterrats, perquè com que nosaltres som estrangers, no coneixem els drets. No sabem les lleis que hi ha aquí, per exemple, per tramitar els papers. Si no tens un educador, hauries de pagar un advocat i si no estàs treballant, com ho faràs? Doncs això és un petit exemple. Però els serveis socials t'ajuden. Et salven. Et salven la vida de debò. Jo he deixat la meva família, i què he trobat? Doncs una altra família. Els serveis socials… sé que han trigat, però ha arribat el moment que t'ajuden. Cada cosa ve al seu moment. Són necessaris.

Vols explicar alguna cosa per acabar l'entrevista?

Bé, vull dir una cosa: tots el que estan als serveis socials, siguin legals o il·legals, estiguin com estiguin, han de seguir. Han d'aprofitar l'oportunitat que et donen i ser un bon exemple als altres, saps? Així no seguiran cap altre rotllo... problemes del carrer... Si vols que t'ajudin, t'has d'ajudar a tu mateix.